La setmana passada, el dia 22, es va celebrar la Festa de les Lletres, convocada per primer cop per agrupar la majoria de premis literaris que s’atorguen a la nostra ciutat (no pas tots, però). Sembla que va ser una iniciativa, certament d’agrair, de la Taula Sectorial de Lletres i Pensament del Consell Municipal de Cultura. Se suposa que l’Ajuntament ha participat en aquesta iniciativa, tot i que hi devien creure relativament perquè en comptes de celebrar l’esdeveniment al Teatre Principal es van acontentar amb convocar-lo al Teatre Alegria, que si el públic no és gaire nombrós no fa tan mal efecte.
A banda d’agrupar-los i assegurar la presència de l’alcalde i la regidora del ram, val a dir que no s’ha procedit a cap altra modificació substantiva i, per tant, no ha estat revisada la raquítica dotació dels diversos premis que, a més, en molts casos ni tan sols són a càrrec de l’ajuntament. Unes dotacions que parlen del que,
parafrassejant el Dant, podríem anomenar l’avara povertà de la principal institució terrassenca (o potser no l’és, podríem discutir-ho).
Vegem la “generositat” a l’hora d’estimular la creació literària. El principal premi, el XIX Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, organitzat per Amics de les Arts, no té cap
dotació, consisteix en l’edició del recull poètic guanyador per a la qual cosa l’Ajuntament assumeix la coedició de l’obra amb Pagès editors.
El XIII Josep Soler i Palet de narracions concedeix tres premis, respectivament de 300, 200 i 100 €, dotats per l’Ateneu Terrassenc, més uns lots de llibres per valor de 120, 80 i 60 €.
El IV Ciutat de Terrassa Anna Murià de contes té una dotació de 1.000 €, aportats per Voliana Edicions que, a més, es fa càrrec de l’edició, mentre que l’Ajuntament no aporta altra cosa que el títol “Ciutat de Terrassa”, que els surt ben barat.
El III Marta Pessarrodona de poesia per a joves fins a 30 anys, té dos apartats, per a poesia escrita i per a poesia visual, cadascuna dotada amb una beca de 1.000 €, que tenen un any per a elaborar. I finalment, el VI LGTBIA+ ha atorgat també tres premis, per valor de 150, 75 i 50 €, més un diploma i un trofeu. Podeu entretenir- vos a sumar les dotacions i veureu que més aviat fan plorar, a mi el resultat em fa prou vergonya com per no incloure’l. Certament, no tenen la culpa de desequilibrar el pressupost municipal, ni tan sols el de cultura.
Ens enorgullim de ser la Tercera Ciutat de Catalunya però és evident que només ho som en nombre d’habitants, que és una mesura molt fàcil i poc indicativa per
avaluar la importància real en el conjunt del país. Pel que fa al ram cultural, és evident que no som la tercera ni tan sols… la vuitena? si veiem la importància més
enllà del terme municipal d’allò que s’ofereix culturalment a la ciutadania i més enllà.
Només pensant en els certàmens literaris, ens passen la mà per la cara, i demostren més voluntat d’acció en favor de la nova creació, per exemple ciutats
com Girona -amb molt menys de la meitat d’habitants que Terrassa- amb uns premis prestigiosos i plenament consolidats, en bona part per la seva dotació: de
novel·la (30.000 €), poesia (6.000), assaig (6.000), literatura juvenil (6.000) i fins lletres de cançó (honorífic). Es cert que els convoca i dota una Fundació, en complicitat amb editorials, ajuntament, entitats, la universitat, etc.
Però no cal anar tan enllà per fer les comparacions -en aquest cas més odioses que mai: la ciutat de Gandia (un terç dels habitants de Terrassa) convoca uns premis literaris amb guardó de novel·la (20.000 €) i de poesia (8.000), a més d’un premi honorífic a una trajectòria. I podríem multiplicar els exemples de tota la geografia en llengua catalana…
Aquí, en canvi, convoquem una Festa de les Lletres amb uns premis escarransits, de “quiero y no puedo”, cosa de la qual no es poden pas culpar les institucions col·laboradores sinó sobretot la política (?) cultural municipal, que no ha sabut envigorir el raquitisme amb què ja s’havien conformat els socialistes durant quatre dècades. Iels gestors actuals es pensen que fan un gran gest amb aquesta Festeta de les Lletretes, quan el que fan és el ridícul, un cop més.
