MónTerrassa
Doncs l’exili del Terrassa FC no ha anat tan malament, no?

Després d’una temporada i mitja a l’exili, el Terrassa segons sembla, podrà tornar a l’estadi Olímpic el pròxim diumenge 18 de desembre contra el Prat.

Encara no hi ha confirmació oficial i depèn d’alguns últims detalls, però és possible que la victòria del passat diumenge contra el Mallorca B fos l’últim partit del Terrassa al municipal de Ca n’Anglada.

Sincerament, al principi de la temporada passada quan es va fer oficial que el Terrassa jugaria al camp del San Cristòbal no em va fer gens de gràcia, era un escenari molt difícil per moltsaspectes, però en l’aspecte esportiu, passar d’un camp amb les dimensions com l’Olímpic a un camp molt més petit i on es practica un futbol més directe, era una idea que em preocupava molt.

No m’esperava que el Terrassa tingués una adaptació tan ràpida i que arribes a practicar un futbol com el que hem vist durant aquestes dues temporades. Des del primer moment, el Terrassa va posar en pràctica la seva idea, sense deixar-se influenciar per al terreny de joc. Una idea en la qual l’equip sempre ha volgut ser protagonista amb la pilota, tenir la iniciativa i practicar un futbol de possessió.

Hem gaudit de grans partits, de fet, no recordo jo cap temporada que el Terrassa fos tan fort a casa. És cert que a l’Olímpic també hem tingut etapes de molt bon joc i fortalesa com a locals, però la tranquil·litat amb la què he anat els diumenges a Ca n’Anglada a veure un bon partit de futbol, no m’ha passat moltes vegades. He patit molt poc com aficionat quan l’equip ha jugat com a local a 2RFEF.

Però no només hem gaudit en l’aspecte esportiu, crec que també socialment s’ha vist una forta unió entre l’afició i l’equip. L’afició del Terrassa ha fet molta força i ha guanyat també molts partits, el fet de poder estar més a prop en el camp ha donat ales a l’equip en els partits més complicats.

Tot i això, soc conscient que aquest augment d’afició no s’ha vist reflectit en el nombre de socis, aquesta temporada el Terrassa només ha pogut arribar als 700 socis, unes xifres realment baixes en una ciutat tan gran. Però és curiós, perquè fins i tot hem vist el creixement de noves penyes d’animació i molta gent jove que s’ha sumat a animar a l’equip de la seva ciutat.

Potser amb la tornada a l’Olímpic també es recupera a gent que no ha volgut desplaçar-se a un altre camp, i estaven esperant a la tornada del Terrassa a casa per tornar a sumar com aficionats.

Estic il·lusionat amb la idea de tornar a casa i tornar a gaudir d’un camp tan espectacular com l’Olímpic, però, no negaré que em fa una mica de pena tancar aquesta etapa, hem viscut moltes tardes d’alegria i fortes emocions que no seran fàcils d’oblidar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa