MónTerrassa
Disseny d’espais urbans. Perquè no unes pèrgoles al Raval de Terrassa?

El passat dia 17 vaig fer una piulada a twiter (https://twitter.com/Arcosarat/status/1537869949670236161) on llençava una proposta a l’Ajuntament de Terrassa per tal de millorar els espais urbans, en el sentit de fer-los més adaptats a les necessitats de la gent. Parlava concretament del Raval de Montserrat, una plaça peatonal cèntrica molt transitada per terrassenques i terrassencs pel fet de tenir el Mercat de la Independència a ponent, un aparcament públic sense columnes i amb ascensor, i estar enmig de la zona comercial més gran de la ciutat.

La meva proposta feia referència a la manca d’espais verds en aquest raval, i concretament a la poca ombra que té, cosa que el fa especialment incòmode de transitar els durant els calurosos mesos de l’estiu. És una plaça disposada d’oest a est, per la qual cosa hi toca el sol des de bon matí fins que es pon. I les llambordes prenen una temperatura tan alta durant aquests dies que l’escalfor va pujant des dels peus fins el cap.

El motiu de la piulada van ser aquestes fotografies que enganxo més avall d’unes pèrgoles urbanes, dissenyades per una empresa catalana de Cardedeu (Urbidermis Belloch Forestal), que fa justament això, dissenyar espais urbans pensant sempre amb el benestar del ciutadà. Per això col·labora amb arquitectes, dissenyadors, urbanistes, paisatgistes, per tal de recollir entre tots el bo i millor de les alternatives. I d’aquí va venir el meu pensament de: perquè no unes pèrgoles com aquestes al Raval de Montserrat?

Pèrgoles situades en una plaça de la ciutat de Màlaga. Font: instagram Urbidermis.

És clar que opinar és molt fàcil, i encara més a misses dites. Però jo solament voldria reivindicar la millora permanent de les coses, ens hem d’adaptar als canvis, i el canvi climàtic ens farà canviar molts hàbits i costums.

No podem conformar-nos en la simple transformació d’un raval fins llavors obert al trànsit de vehicles en un raval peatonal ple de llambordes, i prou. Cal anar més enllà.

Les obres quan són públiques requereixen d’esforç i compromís. S’ha de planificar, hem de saber què volem fer. També hem de fer prospecció de l’àmbit a reformar, per preveure què ens trobarem. Com són els edificis del voltant? Com es comportarà la gent que hi transiti, com afectarà als comerços, quins horaris acostumen a tenir major afluència de gent, quines necessitats de càrrega i descàrrega tindran aquests comerciants, quins hàbits de mobilitat tenim terrassenques i terrassencs, quantes escoles són properes al raval, etc…
I encara, en un estadi més exigent, caldria preguntar al ciutadà, com vols que sigui el raval? què esperes trobar-hi? Espai verd? espai de ciment? solejat o ombrívol? arbres o gespa? hi haurà terrasses de bar?

Algú abans d’executar un projecte urbanístic s’hauria de preguntar totes aquestes qüestions. Perquè malauradament, som pocs els que ens fem reflexions tan profundes i generalment les fem en aquelles èpoques de l’any en què és molest “passejar” per segons
quin lloc. En el cas del Raval, passejar-hi els dies de sol dels mesos d’estiu, és un infern.

Tothom busca l’ombra als marges estrets del Mercat de la Independència i altres edificis alts, però donada l’orientació de la plaça, aquesta ombra és gairebé inexistent.


Que tothom interpreti aquest article com una crítica constructiva, sense cap ànim d’ofendre, ni tampoc a l’Ajuntament (que en seria el responsable). És solament una mirada “crítica” de geògraf, que per això hem estudiat assignatures com Ordenació del Territori, Anàlisi Espacial i Models, Mobilitat i Transport, Geografia Urbana, Sistemes d’informació geogràfica, Estadística, Cartografia, Demografia i tantes d’altres que també deixen la seva empremta a l’hora de generar una opinió sobre el territori.


Només llenço una pregunta: tenim els espais urbans que volem? o tenim els espais urbans que ens trobem?
Jo segueixo pensant que al Raval de Montserrat li manca ombra. No sé si d’arbres o de pèrgoles, el que sigui més adequat. Perquè tot es pot millorar, recordeu aquella Plaça del Progrés inicial en la que no h havia ni una sola ombra? Bé que es va reformar i ha millorat moltíssim… Per tant, cal millorar, evolucionar, adaptar-nos,… sempre.

Fotografia de la Plaça del Progrés actual, amb les pèrgoles cobertes de vegetació/Marc Malgosa

Nou comentari

Comparteix