La municipalització del servei d’aigua de Terrassa va ser el gran afer del mandat passat. Va ser un cavall de batalla des del primer dia ja que partits com TeC y ERC en van fer una bandera política: O hi estaves a favor o hi estaves en contra. Res més. Cap altra escenari no era contemplat: finalitzada la concessió, el servei havia de ser internalitzat i si hi estaves en contra era perquè volies mal a la gent. Maniqueismes.

La batalla de laigua va deixar algunes baixes: els comuns, adalids de la municipalització des del primer dia, es van quedar pel camí; la Cup, també; i ERC, que tantes expectatives tenia, al final va sucumbir, com la resta de partits partidaris de la municipalització, al tsunami de Ballart. Perquè si alguna cosa està clara és que la decisió de municipalitzar el servei la va prendre Ballart en persona. 

Val a dir que les expectatives que es van generar al voltant daquest afer no responien a cap problema constat en el servei ni en el preu, sinó a una batalla, la batalla de laigua, que volia ser una demostració de força per part dalguns partits i del món parapolític de Terrassa, elevat a la categoria dinterlocutor únic en aquesta qüestió.

Entre la poca traça de Mina, enviant cartes intimidatòries contra el Ple, i la pancarta permanent el debat  sobre el model de servei va quedar  diluït en una discussió poc edificant on el que menys importaven eren els arguments, els números i el servei en si. 

I bé, què podem dir del servei, ara sí, municipalitzat? Algú dirà que la rebaixa en la factura de laigua durant la pandèmia no shauria pogut fer. Potser sí, si lajuntament hagués compensat Mina. Algú dirà que no hi ha talls en el subministrament en casos de pobresa energètica. Abans tampoc, ja que Mina no tallava laigua si hi havia informes negatius de Serveis Socials. 

Podem dir que la qualitat de laigua de Taigua és millor que la de Mina. No. Es la mateixa aigua i els tractaments dòsmosi promesos encara no han començat. El servei és millor ara? Es dubtòs, a menys que lAjuntament estigui en condicions de demostrar-ho.

El que sí que tenim són vàries coses : un gerent de Taigua que cobra 80.000€/any; un litigi amb Agbar que encara no ha acabat i que per ara suposa el pagament anual  de serveis jurídics; un contracte que costarà als terrassencs 3.492.022,18 € per a dotar Taigua dun sistema de gestió econòmica i comercial…En resum: més despesa i la mateixa aigua. 

David Aguinaga, regidor de Ciutadans

Nou comentari