El passat dia de Sant Joan es van complir 120 anys del naixement de Mateu Avellaneda, autor de nombrosos dibuixos que han deixat testimoni
per a la posteritat d’una Terrassa que ja no existeix.

L’artista va obtenir amb les seves obres un èxit extraordinari a la ciutat, que li va dedicar un carrer i una sala a la Casa Museu Alegre de Sagrera. Però sembla que el seu record s’està esvaint en els darrers anys, a mida que van desapareixent les persones que el van conèixer.

Nascut al número 171 del carrer de Topete el 24 de juny de 1902, Mateu Avellaneda era fill de Ramon Avellaneda, de Sant Julià d’Altura, i d’Irene
Canyadell, de Terrassa.

El primer dibuix del natural d’Avellaneda del qual tenim constància està datat el 1920 i representa l’ermita de Sant Muç. Aquesta obra marca l’inici de la seva trajectòria artística, intensament relacionada amb la ciutat i la seva història.

Edificis, carrers, masies, ermites, ex-libris i goigs seran els seus temes preferits, amb un tipus d’il·lustració tradicional allunyat del noucentisme que predominava en aquells anys. El seu estil està clarament influenciat per Apel·les Mestres, a qui admirava profundament i amb qui va acabar establint una gran amistat.

Aquesta admiració va sorgir molt aviat. Durant la seva infantesa, Avellaneda va descobrir les il·lustracions de “Follet” (1903), un drama líric amb música d’Enric Granados. Això el va portar a col·leccionar altres obres de Mestres, com “Baladas” (1889), “La barca” (1903) o “Sirena” (1906), i també les il·lustracions que l’artista barceloní va publicar a “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa”, “Hojas Selectas”, “La Actualidad” o
“La Esfera”. En aquells anys, Avellaneda llegia assíduament “En Patufet”, revista en la qual col·laborava Joan Junceda, un altre dibuixant que
acabaria sent un gran amic seu.

L’escultor Cèsar Cabanes va propiciar el 1923 una primera trobada entre Mestres i Avellaneda i, en els anys següents, es va consolidar entre ells
una forta amistat, malgrat la diferència d’edat. Fins i tot, en el seu testament Mestres va deixar a Avellaneda alguns documents força
interessants.
El dibuixant terrassenc va escriure un text en el qual recordava aquesta amistat i que va ser publicat per la Biblioteca de
Catalunya l’any 2005.

Després de participar en una exposició col·lectiva a les Galeries Alavedra el 1927 i en una conjunta amb un altre artista a Amics de les Arts el 1930,
Avellaneda va presentar la seva primera exposició individual l’any 1934. Va repetir la experiència l’any següent a la Joventut Catòlica i al Centre
Excursionista. Però havia de compaginar la seva activitat artística amb la seva feina a la indústria tèxtil.

L’any 1932 va obtenir el gran premi al II Concurs Masia Catalana, organitzat per la A. E. Tagamanent, que va guanyar en l’edició següent; l’any 1934 es va endur la medalla d’or. Poc després va publicar una monografia, “Can Figueres del Mas” (1936), sobre la casa pairal en la qual havia nascut el seu pare, i va il·lustrar alguns llibres de l’historiador local Salvador Cardús i Florensa.

La Guerra Civil interromp la seva activitat artística i no torna a exposar fins el maig de 1940 a Amics de les Arts i el juliol de 1941 al Centre Social. Però
l’èxit més gran el va assolir a les seves exposicions a Amics de les Arts de febrer de 1943, gener de 1945 i abril de 1946, en les quals ho va vendre
tot i va rebre molts encàrrecs. La seva darrera exposició va ser al Centre Excursionista el maig de 1947.

Mateu Avellaneda va morir a Terrassa el 23 d’agost de 1949, als 47 anys. L’any 1963, la seva família va donar moltes de les seves obres al Patronat de la Fundació Soler i Palet, la qual cosa va permetre crear el 1977 la Sala Avellaneda a la Casa Museu Alegre de Sagrera.

Amb motiu de la inauguració d’aquesta sala, va aparèixer una edició facsímil del llibre “Iconografia terrassenca”, publicat originalment el 1963 i que inclou un text biogràfic de Marian Trenchs. Altres dibuixos d’Avellaneda es van incorporar l’any 1984 a la col·lecció permanent del Castell Cartoixa de
Vallparadís.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa