Linici de la renovació de les arts plàstiques a Terrassa el situem l’any 1883 amb la celebració de la primera Exposició Local al “Real Colegio Tarrasense”. Es doncs un punt de partença de l’activitat artística d’època contemporània a la nostra ciutat. En aquell moment les corrents artístiques academicistes les tenim representades amb el pintor Francesc Torras i l’escultor Pau Rodó, així com el fotògraf Adrià Torija.
Va ser llavors també l’inici de les trajectòries dels que una mica més tard, ja entrat el segle XX van esdevenir els mestres del denominat paisatgisme terrassenc, Joaquim Vancells, Pere i Tomàs Viver i les pintores Teresa Romero i Joana Soler. En la línia dels mestres, citarem per la seva producció i rellevància Antoni Badrinas, Josep Badia, Rafael Benet, Isidre Òdena, Josep Rigol, Joan Duch, Josep Soler i Diffent i l’escultor Josep Armengol. A partir de l’any 1914 amb la creació del Gremi d’Artistes es varen anar afegint Teresa Romero, Pere Prat i Joaquim Torres-García entre molts d’altres.
Amb la desferra artística i cultural provocada per la guerra civil i la postguerra s’inicià una nova etapa florida que situem en el moment de la convocatòria de les Biennals de pintura Ciutat de Terrassa l’any 1957. D’aquesta nova etapa i des d’una vessant més variada, citarem Frederic Trullàs, Concepció Camí, Miquel Pujades, Ramón Cortès, Francesc Abelló, Pere Tort, Floreal Soriguera, Maria Soler, Joan Ferrer, Gertrudis Galí, Manuel Viusà, el dibuixant Mateu Avellaneda, els dissenyadors Jeroni Font i Eduard Blanxart i també els escultors Cèsar Cabanes, Carlos Armiño, Ferran Bach-Esteve i Albert Novellón, el mosaïcista Santiago Padrós i el fotògraf Carles Duran.
Del 1957 a l’actualitat es podrien establir dues noves etapes, la primera, fins l’any 1979 amb la constitució del primer Ajuntament Democràtic i el que això va comportar en potenciar la difusió de l’activitat artística amb artistes com Jacint Morera, Roc Alabern, Rosa Maria Cortázar, Josep Martínez Lozano, Salvador Alavedra, Sebastià Freixas, Pere Alavedra, Antoni Padrós, Lluís Jové, la fotògrafa Joana Biarnés i els escultors Josep Casamada i Àngel Màdico.
I finalment una segona etapa amb artistes consagrats encara en actiu avui dia com Carme Aliaga, Octavi Intente, Teresa Jordà, Carmen Valverde, Antoni Miralda, Francesc Abad, Anna Clariana, Àngela Ubasart, Rat Soriano, Helena Lloveras, Rosa Pascual, Rosanna Fontanet, Joan Ignasi Ros, Pep Agut, Pep Busquet, Anna Taratiel, el dibuixant Miquel Farreres, la ceramista Rosa Pascual, l’escultor Carles Valverde, els fotògrafs Teresa Llordés i Miquel Llonch.
Amb aquesta aclaparadora llista d’artistes i les moltes que m’he deixat que completen el ventall d’art local al llarg de dos segles i amb una ciutat que no ha deixat de crear, és lamentable que a hores d’ara no s’hagi materialitzat un espai expositiu permanent on poder mostrar una selecció d’aquestes obres. Actualment romanen a l’espera de beures exposades, en magatzems del Museu de Terrassa, la Factoria Cultural (el Centre Cultural de sempre) i en altres col·leccions particulars. I no serà perquè manqui un projecte museològic, aprovat per lAjuntament de Terrassa que situa una exposició permanent i temporals a lentorn de les diverses dependències, actualment en desús o en usos de serveis, de la Casa Alegre de Sagrera per la seva situació de centralitat.
Em costa de comprendre la poca reivindicació per part de les entitats culturals i artístiques de la ciutat, però també pel propi col·lectiu d’artistes plàstics. Altres ciutats catalanes més petites en població i en producció artística tenen el seu museu d’art local i per acabar-ho dadobar a Sabadell fa molts anys que el tenen!
