El Terrassa FC iniciaria l’any 2023 de la millor manera possible, la tornada a casa seva és un motiu més que suficient com per a omplir d’il·lusió a tothom, des de jugadors fins a aficionats. Semblava que no arribaria mai el dia entre la llarga espera i els últims endarreriments a la data de tornada, però finalment el pròxim 15 de gener davant el Teruel, serà el tret de sortida a una nova etapa per al club.
Definitivament, ja queda enrere aquesta etapa de l’exili al camp del San Cristòbal, una etapa que tal com ja vaig comentar anteriorment, ha estat positiva en l’àmbit futbolístic però negativa a nivell econòmic.
Ara tocarà adaptar-se a una nova realitat, a un estadi on les dimensions del terreny de joc són molt més grans i el context no té absolutament rest a veure amb el que hem viscut aquest últim any i mig.
La feina ara mateix és per al cos tècnic, que haurà de ser capaç d’adaptar l’estil del Terrassa i dels seus jugadors a l’Olímpic.
En aquest sentit soc força positiu, de fet, crec que si analitzem una mica la forma de jugar del Terrassa, l’adaptació pot ser més ràpida del que pot semblar a primera vista. El Terrassa és un equip que li agrada tenir la pilota, ser protagonista i practicar un futbol de toc, aspectes que són fàcils d’interpretar també en el nou escenari. A més, crec que hi haurà una sèrie de jugadors que podran explotar molt més les seves virtuts, com poden ser el cas dels extrems de l’equip com Sergi Serrano, Jordi Cano o David Jiménez.
A escala organitzativa per a tot el futbol base, la tornada a casa també és un alliberament a molts mal de caps després de haver de escampar a tots els nens i nenes per a diferents camps per tot Terrassa.
El que potser si trobarem a faltar del municipal de Ca n’Anglada és l’efecte “bombonera” que ha produït l’afició en tots els partits viscuts a casa en aquesta darrera etapa. En un camp tan gran aquest efecte quedarà reduït i la pressió de cara als rivals serà molt menor; tot i això amb una afició que viu el futbol de manera tan intensa estic segur que trobaran la manera de fer el màxim reso possible.
Fa pocs dies el president Jordi Cuesta parlava que aquesta última temporada s’havien produït les pèrdues més grans per a l’entitat d’ençà que ell és president del Terrassa, unes dades preocupants, però a la vegada lògiques saben pel procés que ha passat el club. És normal doncs que en aquest pròxim any 2023 el balanç econòmic sigui més positiu i signifiqui un respir important per al club. No hem d’oblidar, que l’arribada de Tsakiris com a màxim accionista ha permès al Terrassa superar aquesta dura etapa econòmica amb més facilitat.
Està clar que tenim motius més que suficients per il·lusionar-nos amb un any 2023 que ha coincidit amb la tornada a casa nostre. I qui sap si a final de temporada podrem posar la cirereta tan desitjada per a tota l’afició com és la classificació per jugar els Play-Off d’ascens a 1RFEF.
