MónTerrassa
Any d’eleccions, i sobretot les municipals a Terrassa

L’any 2023 serà un any d’eleccions, generals a l’Estat, municipals, en algune comunitats autonòmiques i veurem a Catalunya. Per tant, assistirem a tot tipus de propostes, promeses, demagògies i perills, molta feina pels polítics professionals per a
garantir-se sou i cadira. I una ciutadania, que haurà de tenir molta paciència, sobretot, en una política crispada estèticament, i polaritzada. Bé, per desgràcia ja portem un temps escoltant absurditats, una comèdia bufa permanent, i cada cop uns polítics professionals i els seus partits, més desprestigiats, impresentables i l’únic objectiu de garantir-se la cadira i el sou. I tot això acompanyat, per una Judicatura i estructures de l’Estat cada cop més podrides i corruptes, que son els qui veritablement governen i controlen el poder polític.

Però bé, temps tindrem per parlar de les diferents eleccions, i em vull centrar en les municipals a Terrassa, que ja son prou decebedores i que segueixen en la línia general.

Ja han començat a aparèixer les primeres enquestes, i en tindrem més. I els resultats són bastant decebedors, son molt similars a la última legislatura, per tant, ja veurem quin serà el resultat final i quin govern serà possible. Una noticia positiva, les dues indiquen que Ciudadanos desapareix, i una de negativa, podria entrar de nou algun representant del PP i de VOX, per sort, la seva representació serà merament testimonial, ara els permetrà continuar vomitant tot tipus de comentaris des d’un àmbit institucional. Esperem que no sortint i ens evitarem els seus raonaments de confrontació permanent.

Tot per Terrassa, que va ser la gran sorpresa, i que va generar moltes il·lusions i expectatives de canvi, després de la llarga etapa Psoista, que no socialista. Ha perdut una gran oportunitat, i ha tingut els mateixos mals vicis, dels governs anteriors. També és normal, era un projecte personalista a l’entorn del Jordi Ballart, amb una llarga vida al Psc, i amb tots els mals vicis i costums d’aquest partit, això fa difícil superar-ho de forma efectiva. Sense un projecte polític clar i definit, contradictori, vivint de la publicitat, la propaganda, i a cop de titular en la capçalera dels mitjans, però buits de contingut, incapaç d’afrontar una política mediambiental coherent, no ha resolt els temes importants, com la neteja i els residus, la participació ciutadana i d’altres que continuaran persistint. I s’ha quedat només, en garantir-se el sou i la cadira.

I un exemple, és quan l’actual alcalde en el govern del Pere Navarro, va ser tinent d’alcalde i tenia sota la seva responsabilitat l’Empresa Municipal Eco-Equip, va prendre una decisió desencertada, que ha generat un problema estructural que avui
pateix l’empresa des d’aquella decisió. I el problema s’ha agreujat.

Ara se li ha de reconèixer que la seva posició respecte a la municipalització del’abastament de l’aigua, va ser definitiva perquè aquesta fos efectiva. Al final veurem si tornarà a guanyar, i si de veritat al marge de viure de les xarxes, i del victimisme de la seva opció de gènere, té un programa de veritat, que tinc molts dubtes al respecte.

I el PsoE-Psc, que viu només del fet de perdre les eleccions, després de quaranta anys, d’haver renunciat i llençat pel clavegueram el seu ideari, i estar al servei dels poders fàctics locals, d’haver convertit l’Administració municipal i la Diputació en
l’oficina de col·locació i haver comprat voluntats, de no tenir cap credibilitat, ni programa, i viure de la cadira i el sou. Recordar l’afirmació d’un dels seus secretaris d’organització en que deia que l’Ajuntament era seu i al seu servei, referint-se al partit
és clar. I un dels seus regidors que va dimitir en un suposat acte d’honestedat, va faltar temps per a ser col·locat amb un sou més elevat a la Diputació de Barcelona. O quan veiem a l’exalcalde Pere Navarro, que mai ha treballat i és un professional de la política, vivint del partit i la cadira, anar ampliant patrimoni i col·locant a membres de la família a la Diputació i Ministeris a Madrid, això és aquest partit.

I aquesta legislatura, només s’ha dedicat a criticar al govern, i el més lamentable, els que han organitzat la cridòria permanent, són aquells que haurien de callar, ja que van tenir responsabilitats en el mandat anterior, van ser uns veritables incompetents, no van resoldrà ni un problema, mirant a una altra banda. Però bé, la cadira i el sou pesa massa. Només han canviat el format de candidat, amb una dona, és el que toca ara, però sense programa, i l’objectiu de sempre. Cap novetat i cap possibilitat creïble, de canviar res, convé que segueixi a l’oposició escalfant cadira.

Esquerra Republicana ha sigut la crossa del govern, tenia moltes possibilitats de canviar les coses de veritat, el seu cap de llista ja coneixia l’administració i que podia fer per a fer canvis, però no ha estat capaç de canviar res. És més, en temes com el Medi Ambient que en tenia les competències no ha tingut cap política al respecte, no ha estat capaç d’influir en el govern, i s’ha dedicat ha fer de comparsa en la publicitat i propaganda, i encapçalar un servei cada vegada més limitat, contradictori i incapaç de promoure un veritable compromís amb la sostenibilitat mediambiental. És més, ha liquidat algun departament estratègic, no ha augmentat els recursos, tant econòmics ni de personal. Un servei cada cop més testimonial, sense estratègia en cap dels vectors mediambientals.

I com és el que toca en aquests moments, la candidata serà una dona, però veurem si seguirà sent una crossa o tindrà un programa. Per desgràcia ha perdut una gran oportunitat per a canviar les coses i té res a proposar, al marge del sou i la cadira.
I veurem que passa amb Junts, que el discurs de la pluralitat ideològica no té cap credibilitat, segueix sent la Convergència de sempre, fidel servidors dels poders fàctics locals i d’un model afavoridor d’aquests poders econòmics.

I per últim, Podem i els Comuns, que suposo hauran aprés alguna cosa amb el que els va passar a les eleccions últimes, és una incògnita el seu programa i candidatura. I la CUP, encara resta pendent saber la seva proposta i candidatura.

Bé, veurem que passa, però gens anima a votar, i de nou podem viure una nova frustració, i encara allunyi més a participar a una ciutadania farta i tipa de la disbauxa política. Viurem un bombardeig de propaganda, i promeses de tot tipus, que al final
acaben en l’oblit. L’únic segur, és que alguns tindran cadira i sou, i la vida seguirà amb l’esperança que algun dia canviaran les coses de veritat amb una nova governança.

Veurem…!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa