La seu de l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa, al segon pis de LaFACT Cultural (l’antic Centre Cultural de Caixa Terrassa), acull fins el proper 11 de gener l’exposició “Antonio García Bartolomé, el rei del còmic romàntic”, en la qual es poden veure diverses peces cedides per la família de l’autor per aquesta ocasió.
La mostra es pot visitar els dimecres i els divendres, de sis a vuit de la tarda, o també en hores convingudes amb els organitzadors. Antonio García Bartolomé (Barcelona, 1932-2012) -que sovint signava com a Antonio García, A. García o Bart- fou un dibuixant d’historietes tot terreny que va conrear tots els gèneres, des de l’humorístic al d’aventures, passant pel de misteri i, molt especialment, pel romàntic.
Va crear sèries com “La Familia Poony” (1955) o “El Capitán Tormenta” (1956), publicades a la revista “La Risa” de l’Editorial Marco, però el gruix de la seva producció es reparteix entre còmics per a l’exportació (“Madame Atomos”, “Morgyn the Mighty”) i els seus treballs per a l’Editorial Bruguera.
Les seves historietes van veure la llum en capçaleres d’aquesta empresa com “Bravo / El Cachorro”, “Super Pulgarcito” o “Sacarino” i, especialment, en les que s’adreçaven al públic femení, com “As de Corazones”, “Heidi” o “Sissi”.
Però, fins no fa gaire, els tebeos per a nenes no havien obtingut gaire consideració. Els afeccionats no els havien valorat ni col·leccionat amb la mateixa intensitat que els que suposadament llegien els nois, i tampoc els investigadors els havien prestat tanta atenció com a d’altres productes. La realitat és que molts lectors de sexe masculí també consumien aquests tebeos, i que molts dels autors que els van dibuixar -entre els quals trobem un bon grapat de dones- no tenen res que envejar des del punt de vista artístic als seus col·legues que es dedicaven a altres gèneres.
Com va constatar el llibre “Tebeos. Historietas para chicas”, publicat ara fa un any per ACyT Ediciones, aquests productes ens remeten a un període molt concret de la nostra història, en el qual el paper de cada sexe en la societat estava estrictament delimitat. Malgrat la proliferació de tebeos per a nenes des de la dècada de 1940 fins a ben entrada la de 1970, aquest sector de la industria ha estat
sempre menystingut.
Sense deixar de banda la seva significació ideològica ni oblidar el seu concepte sociopolític intrínsec, cal reconèixer la importància històrica dels tebeos femenins i la vàlua artística dels autors que hi van treballar.
