Com sempre hem convertit una mera anècdota, en un problema nacional, sobretot, al’Estat espanyol, encara viu de l’absurd i d’anys de no haver superat el domini catòlic, que ens ha fet ignorants, intolerants i plens de prejudicis.
Cal tenir en compte que les religions, totes, són el resultat del control del poder, inventant deus de ficció i mons alternatius, així com morals i ètiques que res tenen a veure amb la realitat, i les seves classes dirigents, capellans, bisbes, monges, sants i santes, han fonamentat el seu ideari amb l’objectiu de mantenir la ignorància sobre uns fets no demostrables, i amb una ficció per a garantit la submissió i control social, cultural i polític del poder, sempre ben relacionat amb els poders econòmics i polítics, sobretot, dels sectors més reaccionaris.
Si analitzem les religions, totes, des de la seva creació, veurem que son els que han comès més assassinats, ja que amb el seu nom, han convertit la història de la humanitat, en una misèria humana. I a més, no son exemple de res, agafem la religió catòlica, i veurem com amb una ma la creu i a l’altra, l’espasa. Institucions com la Inquisició, per assassinar i exercir la brutalitat contra la dissidència i els no-creients en la seva religió, per a garantir veritables exterminis. I exemple de res, perquè l’Església disposa del patrimoni més gran, un alt nivell d’enriquiment, i no parlem del seu grau de corrupció. I així, podríem anar agafant les diferents religions.
Però bé, el tema no és fer la història de les religions, és més senzill. El gag del programa “Està passant” de TV3 sobre la Verge del Rocío. Això que és una mera anècdota, a Espanya s’ha convertit en el gran tema dels mitjans d’incomunicació de l’Estat, els de la menjadora de la dreta i l’extrema dreta. I l’actitud, com no podia ser d’una altra manera, del president de la comunitat andalusa, fent l’indignat com un atac a tota la seva ciutadania. Jo estic convençut que el gag no pretenia això, com també ho estic, que aquesta Verge no representa a tota la seva ciutadania. Calia fer comèdia electoral, i fer-se l’ofès, l’indignat, i així ha començat tot un espectacle de país, que fa vergonya, i la incapacitat per a afrontar les coses amb normalitat. I mira que hi ha temes importants a comentar i resoldre.
I tampoc podia faltar a Catalunya, els indignats i ofesos de torn, així com la poca contundència dels diferents lideratges polítics, incapaços de definir-se i mullar-se sobre el fet religiós, sobretot, en un Estat que es diu no confessional.
Ja és un contrasentit, que hi hagi tantes Verges a la religió catòlica, una per cada qüestió d’interès, el mateix que Sants, en podem repartir tantes com es vulgui, no ve d’aquí per anar inventant històries i ficcions, sobretot, mentrestant es pugui anar mantenint el negoci de la ficció, i hi hagi persones disposades a creure qualsevol mite i història.
Alguns afirmen que la creença religiosa, és un fet molt personal i privat. Perfecte, perquè seria rellevant, que qualsevol religió, i sobretot, la catòlica després d’anys d’imposició, en un Estat laic, l’exerceixi en privat i dins els recintes de les esglésies. I que les televisions públiques, no facin programes de misses, ni anuncis d’aportacions a l’Església. Ni s’els permeti als seus dirigents interferir en els afers públics contra Lleis, consideracions morals, ètiques i polítiques, sobretot, d’una entitat que d’això no n’ha tingut mai, ni en té. Què facin vot de pobresa i posin el seu patrimoni i enriquiment al servei dels que no tenen habitatge, feina i recursos. Senzillament, deixin de ser uns hipòcrites dient a tothom el que ha de fer.
Els que som ateus, si que mereixem respecte, i ens haurien de demanar excuses, per haver de suportar el control ideològic de la societat, amb un hipòcrites que enreden a les persones. Jo exigeixo que respectin el meu pensament i ideari, i no hagi de veure com les televisions públiques fan misses, i processons durant aquesta Setmana Santa, que és la demostració de la gran comèdia bufa, i d’allò que encara no ha superat aquest país. I un gag a una televisió referit a una Verge que no té cap sentit, es converteixi en el gran debat nacional. I les processons són la gran comèdia nacional, ni qüestió de sentiments, ni d’un fet cultural, és l’estat pur d’ignorància al servei dels poders fàctics més reaccionaris.
Com és evident, sempre respectaré a aquells que creguin en el fet religiós, això sí, en la intimitat o dins d’una Parròquia, sense subvencions, ni recursos públics, que els seus creients paguin els costos. I l’Estat laic, ha d’exercir com a tal. Llavors exigeixo, el mateix respecte als molts ateus i agnòstics de Catalunya, Espanya, Andalusia i el món.
Terrassa, per sort, durant anys les processons de Setmana Santa van desaparèixer. Ara, per desgràcia, ja hi tornem a ser, el Bisbe i els seus addictes de l’Opus Dei i dels prohoms econòmics de la ciutat, han recuperat l’espai públic, per a demostrar que existeixen, i que bons devots són durant uns dies. I diferents entitats que ens van important precisament, els pitjors costums dels seus orígens, van recuperant el que afirmen és un sentiment i una cultura, cadascun amb la seva Verge de torn, i el Sant Crist, amb tot l’acompanyament, romans, cants i plors, i molta devoció que després durant l’any s’oblida. Molt interès a importar aquestes activitats, però gens d’interès en alguns casos, en mantenir aspectes crucials de la cultura del país.
Que a les poblacions andaluses això sigui un negoci cultural i turístics, i els senyors dels poders econòmics, garanteixin l’espectacle, perfecte. Però aquells que tot això ens importa tres cogombres, i Verges, Sants i Bisbes, haurien de ser la mera referència d’una religió, en la seva intimitat, i evitar fer comèdia davant d’un mer gag televisiu, i muntar un problema. Avui Estat i Església ja no haurien de funcionar conjuntament, i sembla que alguns això ho obliden.
A Terrassa i a tot l’Estat, les processons dins les parròquies i dins les entitats, la religió en la intimitat i esglésies, ni Verges del Rocío, ni morenetes de Montserrat, ni Verges del Pilar, ni res. En un Estat laic, no confessional, exigeixo respecte al meu ideari. I no enredem a la gent, això res té a veure amb la cultura, sinó amb el domini ideològic d’un Estat que viu de les seves contradiccions no superades. Cal contraposar una eina fonamental per a canviar les mentalitats i sortir de la ignorància i del domini del poder,l’educació i la formació com a eines revolucionàries per a fer ciutadans i ciutadanes lliures, laics i lluny de les influències religioses de qualsevol mena.
