Últimament, l’afició del Terrassa és la protagonista de diverses notícies que no afavoreixen massa la imatge del nostre club. El recent incident viscut a la sortida del passat diumenge s’afegeixen a altres capítols preocupants com els d’alguns desplaçaments de l’afició egarenca o l’incident d’Irún.
Puc entendre que l’afició xiuli un arbitratge dolent, és normal i forma part d’aquest esport, puc entendre que inclús els insults sigui una cosa habitual, però el que no comparteixo i crec que s’ha d’acabar d’una vegada per totes és la violència física cap al comitè arbitral o l’expedició de l’equip visitant.
Per desgràcia, a Terrassa sembla que no som conscients que tot això no beneficia a l’equip sinótot el contrari, pot arribar a perjudicar. Més enllà de què pot comportar sancions econòmiques o el tancament de l’estadi (si la situació continua en aquesta direcció), el pitjor és la imatge que deixa el Terrassa de cara a tot un comitè arbitral què estic ben segur que des de fa un temps ja ens tenen ben vigilats. M’explico, si el teu comportament cap als àrbitres és dolent, el més normal és que cada vegada que vingui un àrbitre potser no serà tan imparcial com ens pensem de manera que li serà més fàcil xiular en contra del Terrassa.
Tothom hauria de ser conscient que estem en el moment més important de la temporada i els temes extraesportius no poden tenir més ressò que els esportius. Hem d’acabar amb aquesta espiral de violència i netejar entre tots la imatge del Terrassa.
Dit això, m’agradaria veure un Terrassa més implicat en aquests temes+ i que actives mesures de veritat per lluitar davant del comportament inadequat d’aquest petit nombre d’aficionats. També s’hauria de professionalitzar més tot el protocol de seguretat i costa entendre que en un estadi amb 3.000 aficionats hi hagi tan poc personal de seguretat que vetllin per l’ordre i compliment de les normes. La invasió de camp al descans va ser una demostració més que el Terrassa encarà té molt a millorar en aquest aspecte.
Espero i desitjo que el futbol sigui l’únic tema de conversació d’aquí fins a final de temporada i que no tinguem de lamentar cap altre acte de violència. Toca sumar i l’única manera real de fer-ho és animant a l’equip en aquestes tres finals restants.
