Sortosament, quan em poso a escriure aquest article, només manquen sis hores per endegar l’anomenada “jornada de reflexió”. Quina barrina… i, alhora, quin descans! Em carrega la parafernàlia eixordadora dels candidats. Per tant, em veig obligat a triar un tema “light”. Si més no, en el sentit de no interferir la decisió personal de cap elector. Opinaré amb frescor i ben allunyat del camp polític. Diumenge, en acabar la jornada, serà el moment de valorar-ne els resultats. Llavors, diré la meva, de forma més tècnica i analítica.
Per tant, parlaré d’uns esquemes pausats i encabits en una dinàmica ben intimista. En aquest sentit, proposo llegir llibres d’un assagista-filòsof reconegut mundialment: Nuccio Ordine. Com ara “la utilitat de l’inútil” i “Clàssics per a la vida”… Remarca la importància de combinar la investigació científica amb la humanística. Dit altrament, goso dir que no fa altra cosa que fixar-nos -com a referent personal- la figura dels grans homes del Renaixement. Aquesta fita se’n va molt més enllà de les proclames populistes de bona part dels nostres dirigents actuals. Mai no podem defugir de cap manera l’eina valuosa de la bona filosofia. De fa molt temps, sembla èsser una mena d’assignatura oblidada i arxivada. Conjugar alhora ciència i humanisme ha de garantir-nos un desenvolupament sostenible de la societat actual. Evidentment, aquesta visió pot semblar il·lusa, però em nego a acceptar la pervivència constant en uns esquemes fins i tot anàrquics que ens imposa el fenomen de la globalització. No anem bé.
Hem d’agrair a diaris com “El País” o “Corriere della Sera” que publiquin articles seus. És una manera d’arribar al gran públic. En molts d’ells, carrega contra tots els qui volen trepitjar i menystenir la cultura i l’humanisme pel fet de no produir beneficis econòmics immediats i tangibles. Quin disbarat més greu! Els diners no han de ser el gran motor del nostre món. Al cap i a la fi, hi ha gent tan pobra que només té diners.
La vàlua de la persona no rau en la veritat que creu posseir sinó en l’esforç esmerçat envers l’assoliment d’aquella. D’acord amb aquesta reflexió, em permeto fer un prec a tots els candidats que es presenten diumenge: que interioritzin el conjunt d’aquesta tesi i la traslladin a la seva tasca pública. Tots plegats els hi ho agrairem.
