El 24 de gener de 1939 les tropes republicanes van decidir destruir el Pont del Diable de Castellbisbal. L’objectiu era aconseguir aturar a les tropes franquistes que es trobaven a l’altra banda del riu Llobregat i que el dia anterior havien ocupat Martorell.
En aquest moment els republicans es trobaven en una situació molt delicada. La batalla de l’Ebre havia acabat amb victòria del bàndol nacional i les tropes del general Franco tenien un nou objectiu al cap, Barcelona. Davant la possible ocupació de la ciutat comtal, la República va decidir organitzar un últim front de defensa per protegir Barcelona. Un dels punts més importants era el riu Llobregat.
Castellbisbal, un punt estratègic per a la defensa del Llobregat
Així doncs, Castellbisbal es va convertir en un punt estratègic, ja que des d’allà els republicans podien defensar el Llobregat des d’una zona elevada. Entre el 23 i 24 de gener de 1939, els franquistes van ocupar les poblacions del voltant com Martorell i Sant Andreu de la Barca i, davant aquesta complicada situació, els republicans que defensaven Castellbisbal van decidir destruir un dels punts més importants que connectaven els dos costats del riu, el Pont del Diable.
Segons explica Jordi Amigó i Barbeta, historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern que ha estudiat el final del conflicte al Baix Llobregat, en destruir el pont, els republicans van aconseguir aturar els franquistes durant unes hores. “Els republicans van volar el Pont del Diable per evitar que les tropes nacionals travessessin el riu. Gràcies a això, i a la resistència republicana a El Telègraf, van aconseguir parar als nacionals. Castellbisbal és un dels llocs on el front s’atura unes hores, entre 12 i 14”, explica l’historiador.
Ocupació de Castellbisbal i la reconstrucció del Pont del Diable
Després d’aturar a les tropes nacionals durant unes hores, finalment les tropes republicanes es van veure superades i van haver d’abandonar Castellbisbal. Concretament, el 25 de gener de 1939 els franquistes van ocupar el municipi castellbisbalenc. Jordi Amigó explica els republicans van ser atacats per diferents fronts i no van aconseguir resistir més. “L’artilleria franquista va bombardejar els camps de Castellbisbal per obrir pas a les tropes d’infanteria que venien des de Sant Andreu de la Barca. Finalment, la ‘5a Divisón de Navarra’, encarregada d’ocupar el municipi, va posar unes passarel·les al riu Llobregat i van entrar al poble per dos o tres fronts”, narra Amigó.
Una vegada ocupada la població i acabada la guerra, seria raonable pensar que el nou règim va ordenar la reconstrucció del Pont del Diable. Malgrat això, la construcció va romandre en runes durant més de 30 anys. Finalment, l’any En 1961 van començar les feines de reconstrucció del pont a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs. Les obres no van finalitzar fins a 1963, mantenint el gran arc gòtic central que datava de 1283.
