A 123 metres d’altitud i amb una vista privilegiada de Martorell, el pont del Diable i la serra de les Torretes, s’alça la torre Fossada, també coneguda com El Telègraf. Pertany al terme municipal de Castellbisbal i està situada al turó de les Forques, encara que el camí per accedir-hi arrenca per sobre de l’estació dels ferrocarrils de Martorell-Vila.
Aquesta torre formava part de la línia de telègraf òptic militar que anava des del castell de Montjuïc fins a Lleida. A través d’aquesta xarxa, s’enviaven missatges a grans distàncies per mitjà de figures òptiques creades dalt de les torres. Disposaven d’una bola que es movia verticalment i ocupava cinc posicions diferents i d’una barra que podia girar i que feia possible quatre orientacions. Això donava 20 combinacions possibles que tenien un significat numèric. La successió dels valors formava un missatge que era traduït amb un codificador que tenien les autoritats militars.
La seva gran posició estratègica i les magnífiques vistes sobre el municipi de Martorell i el riu Llobregat van provocar que l’any 1939, amb l’arribada de les tropes franquistes a Catalunya, el Telègraf es convertís en una importantíssima posició per a les tropes republicanes que defensaven el riu Llobregat.
La defensa de la Torre de Fossada
El 24 de gener de 1939, les tropes nacionals van entrar a Martorell amb l’objectiu de travessar el riu Llobregat i continuar cap a Barcelona. El que no esperaven l’exèrcit del General Franco era la forta resistència que es van trobar a Castellbisbal. En aquest sentit, la posició principal que els republicans van utilitzar per evitar que l’enemic passes el riu va ser la Torre de Fossada. “Els franquistes van arribar a Castellbisbal, però es van trobar molta resistència a la zona de El Telègraf. Allà, els republicans van muntar unes metralladores i des d’allà impedien el pas del riu”, explica l’historiador Jordi Amigó Barbeta.
Per fer encara més efectiva la seva defensa, les tropes republicanes van destruir el Pont del Diable per dificultar encara més que els nacionals travessessin el Llobregat. “Castellbisbal és un dels llocs on el front s’atura entre 12 i 14 hores. Pensa que durant aquest temps va haver-hi molts intercanvis de projectils i això fa que als camps de Castellbisbal es trobi armament enterrat”, assegura Amigó.
El 25 de gener les tropes franquistes van reprendre la seva ofensiva des de Sant Andreu de la Barca. “L’artilleria franquista va bombardejar els camps de Castellbisbal per obrir pas a les tropes d’infanteria i la ‘5a División de Navarra’, encarregada d’ocupar Castellbisbal, va col·locar unes passarel·les sobre el riu per entrar a la població”, narra l’historiador. Finalment, aquell mateix dia l’exercit nacional va ocupar Castellbisbal i la Torre de Fossada, fent retirar als republicans. Un dia després, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona.
