L’empresa de nutrició animal Purina, amb planta a Castellbisbal, ha tancat la cinquena edició del projecte GUAU, un programa on voluntaris de l’empresa socialitzen i eduquen gossos de teràpia convivint amb ells durant un any. Centenars de persones amb necessitats especials es veuen beneficiades per les teràpies assistides amb aquests animals gràcies a aquest projecte, amb l’objectiu d’oferir una millor qualitat de vida a través dels beneficis que aporta aquest tipus de teràpia. Parlem amb Sònia Sáez, veterinària i responsable de comunicació de l’empresa, perquè ens expliqui tots els detalls del projecte.
Purina acaba de finalitzar la cinquena edició del projecte GUAU amb una sessió de teràpia. Ens pot explicar en què consisteix el projecte?
El projecte consisteix en un programa de voluntariat on treballadors de Purina, de manera voluntària, socialitzen i eduquen uns cadells perquè siguin futurs gossos de teràpia. La manera que tenim de tancar l’edició és fer una sessió de teràpia amb els animals de manera que els voluntaris poden veure amb els seus propis ulls tot el que es construeix en una sessió de teràpia assistida amb els gossos que han educat, i així també acomiadar-se d’ells. A més, no només veuen els gossos amb els quals han estat un any convivint sinó que també veuen com els pacients es beneficien de les funcions que tenen els gossos de teràpia. És un moment bonic de comiat i de veure que tot l’esforç i la feina que han fet té un fruit i va més enllà.
Quina valoració en fa d’aquesta cinquena edició i sessió de teràpia?
Va ser una jornada fantàstica. Va ser un dia molt emotiu. Ho vam dur a terme al centre d’educació especial Associació Centre Pedralbes. Va ser una sessió molt interactiva i vam fer participar a tots els voluntaris perquè veiessin el que feien els gossos amb qui han estat convivint i socialitzant durant un any. Va ser un moment de comiat i retrobament.
Com va néixer aquesta iniciativa i per què?
A Purina creiem que la vida amb els animals és molt millor. La gent que té gossos i gats ho sap, però si podem traslladar tots aquests beneficis a gent que ho necessita, aquest impacte pot ser encara molt millor. I si podem fer que la presència de gossos siguin més acceptada i estesa socialment tindrem una societat més saludable.
A partir d’aquí, vam analitzar de quines maneres podíem ajudar i donar el nostre suport en aquest pilar perquè realment vèiem tot el retorn que tenia a les persones que ho necessitaven. També estem fent molt treball des de Purina per patrocinar estudis científics que demostren els beneficis de la teràpia amb animals.
“La vida amb els animals és molt millor”
Quins son aquests beneficis de la teràpia animal?
Té una capacitat de motivar els pacients increïble. Millora l’autoestima i el benestar. I fa que els processos de recuperació siguin més ràpids i lleugers. Donen una sensació de calma. En sessions de teràpia amb persones amb problemes de salut mental o amb adolescents -que és un col·lectiu una mica més difícil d’arribar-, tenint en compte l’estigma que hi ha en la teràpia, si fiques un gos, ells ja no van a teràpia, ells van a veure el ‘Bobby’, per exemple. Quan veuen el gos es relaxen. Quan van a teràpia van amb una cuirassa molt forta o estan a la defensiva, però amb el gos es relaxen i s’obliden que estan fent teràpia, i és realment quan el professional pot incidir i arribar a lloc on no es podria arribar si no fos pel gos. Posem molt en valor que és important tenir 4 pilars: els pacients, el gos, el professional sanitari -sigui metge, psicòleg, etc.-, i el tècnic.
“La teràpia animal millora l’autoestima i el benestar. I fa que els processos de recuperació siguin més ràpids i lleugers”
Quina és la metodologia del voluntariat? Com s’organitzen els voluntaris i els gossos durant aquest any?
Estem organitzats de manera que hi ha 5 voluntaris per cada gos. Cada dues setmanes aproximadament el gos va canviant de casa. Això és important perquè així s’acostuma ràpidament a qualsevol entorn que es trobi i l’ajuda a poder fer un vincle ràpid amb gent, que és molt important en les teràpies. A més, aquesta rotació també ajuda els voluntaris a tractar aquest vincle, ja que fa que la separació al final no sigui tan dolorosa. Si visquessin un any sencer amb un sol gos, la separació seria molt més dolorosa. Aquesta metodologia ens permet que l’animal s’adapti bé, i als voluntaris fer-se la idea que no és un animal nostre.
Dins l’organització no només tenim voluntaris de casa (és a dir, els que s’emporten els gossos) sinó que també comptem amb suport de voluntaris a l’oficina. Això ho fem per donar l’oportunitat a aquells treballadors que volen tenir el gos a casa però no poden. Així també descarreguem els voluntaris de casa i fem que tinguin unes hores en què no hagin d’estar pendents dels gossos. És un descans pels voluntaris de casa i al mateix temps fem que més persones puguin participar al projecte.
És a dir, els gossos també van a l’oficina.
Sí. Les oficines de Purina son pet friendly i els treballadors poden venir a treballar amb els seus gossos. A més, concretament amb aquest projecte també recomanem que els cadells vinguin a l’oficina perquè forma part del seu procés de socialització.
Què passa amb els gossos després d’aquest any?
Després d’aquest any d’educació i socialització, els cadells han de fer una formació específica de gossos de teràpia. Seguim les pautes que ens indica el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), ells ens marquen unes guies, i tenim reunions perquè facin un seguiment i ens diguin si ho estem fent correctament.
Més enllà de l’educació i socialització d’un any amb els voluntaris, han de fer aquesta formació més específica. És a dir, primer hi ha la part de socialització, perquè els gossos sàpiguen adaptar-se a tots els entorns, i la part d’educació, on es tracten els aspectes més específics o exercicis concrets. Després, hi ha un període (el temps dependrà de cada gos) on es fa aquesta formació específica a càrrec dels especialistes de CTAC.
I qui es queda amb el gos?
Els tècnics de CTAC son els que conviuen amb els gossos del projecte GUAU. Ara que s’ha acabat l’any i hem entregat els gossos, van a viure amb els tècnics. Els gossos tindran una família, seran d’ells.
Quines persones son beneficiàries d’aquestes teràpies?
Col·laborem amb l’Associació Centre Pedralbes, però aquest centre no és l’únic. Els gossos també poder anar a centres d’educació especial, hospitals, a presons, residències… Ajudaran a molts tipus de persones tant per salut mental com per salut física.
Tots els gossos poden fer teràpia? Amb quin criteri s’escullen els canins?
CTAC és l’encarregat de decidir quins gossos entren en el projecte d’acord amb les seves necessitats. Perquè no és el mateix les prestacions que pot donar un gos petit o gran. Per exemple, hi ha activitats on els pacients es posen amb un gos a sobre, i això no es pot fer amb un gos gran de 30 quilograms. I al revés, hi ha activitats on els pacients, sobretot infants, han d’estirar-se amb el cap sobre el pit de l’animal per sincronitzar les seves respiracions i el batec del cor perquè els ajudi a relaxar-se, i això no es pot fer amb un gos petit.
En aquesta edició en concret hem tingut 3 cavaliers i un labrador. No necessitem que tinguin una raça específica, però sabem que certes races tenen caràcters que fan que sigui més fàcil la seva socialització i que el procés sigui més exitós. Això no exclou que els gossos creuats puguin ser perfectes gossos de teràpia.
El més important és que el gos gaudeixi del que està fent. Això forma part del compromís de benestar animal de Purina. El gos s’ho ha de passar bé, se li han de garantir els seus moments de descans, i els seus moments d’esbarjo com un gos de companyia normal. I també s’ha de saber jubilar-lo quan toqui.
Cal pensar que ells estan treballant, però s’ho han de passar bé. S’han de detectar els senyals d’estrès que puguin fer, com badalls, llepar-se, o estar inquiets… I això és la tasca del tècnic de la teràpia assistida amb animals, que és la persona que sempre està amb el gos.
“El més important és que el gos gaudeixi del que està fent. Això forma part del compromís de benestar animal de Purina”
Cada edició ha tingut un valor especial. En què s’ha focalitzat aquesta cinquena edició?
La primera i la segona edició ens vam focalitzar en socialitzar gossos d’assistència, que son gossos que donen servei a una persona puntual i viuen amb aquella persona. En aquest cas eren nens amb TEA. Aquelles sessions eren molt intenses i boniques, perquè ens explicaven tot allò bo que els hi havia aportat el gos. L’any següent, vam centrar-nos a socialitzar gossos de teràpia. Fins llavors només participava Purina Espanya, i a la quarta edició, es va sumar gent de l’equip internacional. En aquesta última, hem inclòs també la planta de Castellbisbal, que havien participat en la primera. Com que ara les oficines estan a Esplugues, no estem al mateix lloc físicament a la fàbrica i era més complicada l’organització. Però ara ens hem organitzat per ajuntar treballadors de tot arreu, Castellbisbal, Europa i l’Estat espanyol.
Què significa per Purina el projecte GUAU?
Orgull. És un orgull -parlant com a voluntària i treballadora- que una empresa com Purina doni aquest suport tan important per la gent que més ho necessita. T’omple d’orgull. I com a empresa, també és un orgull veure com tantes persones s’involucren d’una manera tan passional al projecte i en tot el que fem. Perquè fem nutrició animal, però fem moltíssimes més coses. I veure que els treballadors participen per ajudar a gent que ho necessiten més que nosaltres, és tot un orgull. És preciós, és un projecte molt bonic.
