Es evident, o ho hauria de ser, que les relacions entre persones d’una societat s’han de regir pel respecte mutu, l’educció i l’acceptació de posicions diferenciades. Dins del marc d’una societat plural, això dona lloc al diàleg, l’acceptació i discussió de les diferents maneres de pensar, opinar i actuar. La pluralitat dona lloc a l’equilibri i l’enriquiment del diàleg, digne d’una societat avançada i aplicable a tots els àmbits socials.
Aquest equilibri es pot trencar quan per diferents maneres de pensar o actuar, entra en joc la voluntat de desacreditar i la desqualificació personal.
Traslladant aquesta valoració a la representació pública, sembla ser que hi ha qui no se n’adona, no sap i desconeix, que per exercir aquesta representació també cal aplicar principis de respecte i educació.
Mereix especial atenció el cas dels representants designats per una part de la societat, i del que per tant, han rebut una acta de representació, amb l’obligació mentre en siguin valedors, de ser-ne responsables 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l’any.
Entrar en la dinàmica del descrèdit, la desqualificació personal i l’insult, fa que es desacreditin les ciutadanes i ciutadans que els li han donat la representació. Aquest es també el cas de l’ús dels mitjans socials, comentaris i publicacions, fins hi tot amb l’aplaudiment d’altres representants públics, que haurien de vetllar pel rigor, la responsabilitat i el sentit comú.
La voluntat de descrèdit i desqualificació, en totes les seves formes, degrada les institucions i ha de ser objecte de reflexió i valoració.
