La llúdriga va fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat el juliol de 2022. L’albirament anterior s’havia produït dins del terme municipal de Castellbisbal. Tenim aquestes dues referències, i prou. Ara ni se sap per on para ni què se n’ha fet de la bestiola. Pel municipi del Vallès Occidental no se l’ha vist més.
L’AMB va captar imatges nocturnes d’aquest mamífer fa nou mesos durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat. L’última vegada que l’AMB va trobar rastres d’aquest mamífer va ser aigües amunt, el febrer del 2020, a la zona de Castellbisbal. El fet que el 2002 es visualitzés quilòmetres avall demostra, segons els experts, que el riu Llobregat té una bona connectivitat ecològica, és a dir, que és un veritable corredor que utilitzen les espècies per moure’s en un territori molt fragmentat per diferents infraestructures. L’aparició de les llúdrigues és sinònim de la millora de la salut i qualitat ambiental del riu Llobregat. I, per tant, del tram que passa per Castellbisbal.
La presència de la llúdriga indica que l’aigua és de bona qualitat
Aquests mamífers carnívors són semiaquàtics i habiten rius, llacs, llacunes i aiguamolls amb bona qualitat de l’aigua, la qual cosa negaria la creença molt generalitzada que el riu baixa brut. Per aquest motiu, la llúdriga es considera un bioindicador de l’estat dels sistemes fluvials.
El Llobregat travessa el terme pel seu sector més ponentí, uns 14 quilòmetres, creant una de les fisonimies més característiques: la plana dels Arenys, que contrasta amb la resta del municipi, elevat sobre conglomerats argilosos. Històricament, el riu ha estat una font de recursos important per als habitants de Castellbisbal. L’entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l’alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí.
