Segons les dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, la taxa bruta de natalitat va experimentar un descens del 0,4% entre els anys 2020 i 2021 a tot el Vallès Occidental, i més d’un 6% respecte al 2019.
A Castellbisbal, l’any 2019 van néixer 2019 nadons. El 2020, es van registrar 97 naixements, un 2,1% menys. El decreixement va continuar l’any 2021, amb 95 nadons nascuts vius, un 10,4% menys que dos anys abans.
Aquesta davallada en la taxa de natalitat a tota la comarca es porta veient des del 2007, quan el nombre de naixements va ser el més elevat de l’última dècada. Des d’aleshores, hi ha hagut lleus repunts en els anys 2011 i 2016, però les xifres mostren una clara tendència a la baixa.
Només nou municipis registren un creixement en la taxa de natalitat
Dels vint-i-tres municipis que conformen la comarca del Vallès Occidental, la gran majoria comparteixen amb Castellbisbal la davallada en els naixements. El descens més pronunciat ha estat a Viladecavalls, amb un 19,6% menys de nadons nascuts vius l’any 2021 respecte al 2019, seguit de Ripollet (-15,5%) i Polinyà (-13,9%). Castellbisbal, amb un -10,4%, se situa en setena posició en el rànquing.
A l’altra banda de la balança, hi ha els municipis on la taxa de natalitat ha augmentat entre els anys 2019 i 2021, i són tan sols nou; Sant Cugat del Vallès (amb un discret ascens del 0,1%), Barberà (2,9%), Cerdanyola (3,1%), Castellar del Vallès (4,5%), Sentmenat (8,6%), Sant Llorenç Savall (11,8%), Ullastrell (16,7%), Rellinars (16,7%) i Matadepera, que corona la llista amb un ascens del 32,2%.
Factors sociològics i socioeconòmics són la causa principal de la davallada en la natalitat
Cal destacar que Espanya és un dels països occidentals amb dades de fecunditat més baixes i tardanes, amb una mitja de 2,1 fills per dona. Al Vallès Occidental, aquesta mitja és inferior, situant-se en 1,28 fills per dona l’any 2021.
L’informe de l’Observatori reflecteix que una de les causes d’aquesta davallada en la natalitat en els últims anys ve donada, d’una banda, per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva (considerant les edats més fecundes les compreses entre els vint-i-cinc i els trenta-nou anys) i, d’altra banda, per diversos factors socioeconòmics; retard de l’emancipació econòmica i residencial, tendència a endarrerir la convivència en parella, allargament de la decisió de tenir fills o augment de la infecunditat, entre d’altres.
