Si avui dia camines pel carrer Major de Castellbisbal per fer unes gestions a La Caixa, comprar el pa al Leiva o fer un cafè a la Plaça, inevitablement passaràs per davant d’aparadors buits i reixes caigudes. A cada passa mires de banda a banda i mentalment vas passant llista: “Aquí abans hi havia això…” “La noia que venia allò ha tancat…” I t’adones que l’eix comercial del poble, cada cop té menys comerç.
Fa 4 setmanes que el Bambú va abaixar la persiana tot deixant enganxada al vidre una nota d’agraïment als seus clients. És el cas més recent, però no n’és l’únic. S’afegeix a una cua de comerços que deserten del carrer Major, entre els quals es troben botigues històriques com La Barretina, la Ferreteria Sanahujes o la Carnisseria Cal Quinto. Posant-ho en dades, l’Associació de Botiguers i Serveis de Castellbisbal (BISCA) ha registrat 8 baixes només entre els seus associats durant el 2023 amb motiu del cessament de l’activitat econòmica.
És difícil resumir en poques paraules el perquè d’aquests tancaments, cada negoci és un món i moltes coses hi influeixen, però és cert que parlant amb els protagonistes, podem fer-nos un mapa mental de la problemàtica que vivim al municipi.
Existeix cert consens entre propietaris consultats a dir que el punt d’inflexió que va iniciar la mort del carrer Major va ser la prohibició dels cotxes per a circular-hi. Aquest fet, reblen, ha reduït la concurrència de persones, i per a negocis com el Bambú, de l’Estefania Romero, han suposat un dels motius del seu tancament, afirma: “El meu negoci viu en part de què la gent camini pel davant, li agradi el que veu i passi a comprar, si passa menys gent jo ho noto molt”. S’afirma que la situació amb el transport és determinant, en un municipi on prop del 40% dels habitants viu a fora del nucli urbà i on els autobusos passen cada hora. I hi ha queixes perquè creuen que la quantitat de places d’aparcament al centre esdevé insuficient. En Josep Ramón, propietari del Bon Àrea, té la bassa just al davant i ho veu cada dia: “Falta pàrquing, per molta zona taronja que posin, si no hi ha rotació de cotxes, no val de res”. A més, la mudança d’establiments claus com l’estanc i les loteries a la bassa, on hi ha més moviment, han acabat de minvar el nombre d’anants i vinents del Carrer Major.
D’altra banda, ens trobem amb un factor generacional, n’hi ha que decideixen jubilar-se o canviar de professió, en aquests casos no hi ha relleu en aquells establiments que decideixen traspassar-se. És el cas de La Barretina, un negoci amb 40 anys d’història que va anunciar el seu tancament el 23 de novembre després de passar ben bé un any a la recerca d’algú a qui traspassar el negoci familiar. La Sònia Arís, propietària de la botiga, comenta que malgrat que el negoci anava bé, no ha trobat cap persona interessada a quedar-se la llibreria, en part per la dificultat de ser autònom avui dia.
A tot això cal sumar-li un preu del lloguer a la zona molt elevat i un munt de paperassa a entregar a l’Ajuntament a l’hora d’obrir un nou negoci, consideren alguns botiguers. L’Ana Belén, presidenta del BISCA, apunta que caldria agilitzar uns processos que sovint són dissuasius per als interessats: “No podem trigar 2 anys a obtenir una llicència d’obertura, cal ajudar més als comerciants”.
Al cap i a la fi, queda clar que no seria just ni correcte assenyalar aquesta casuística només a Castellbisbal, perquè es repeteix arreu del territori. Tots els testimonis concorden en el fet que la situació ve de lluny i afecta el petit comerç de tots els municipis del país, especialment quan es dispara la compra a través d’internet. L’Estefania Romero ho té clar: “M’ha fet molta pena tancar la botiga, però un negoci com el meu no pot competir contra un Shein o un Amazon”. El canvi d’hàbits de consum de la població, prioritzant les compres a distància, grans plataformes i enviaments a domicili reserven el comerç de proximitat a la gent més conscienciada i que prefereix un tracte personal.
És evident que el poble perd bona part de la seva essència si les botigues tanquen. La Sònia Arís comenta: “El que passa aquí ja fa anys que passa a Europa, espero que com a societat ens adonem que és insostenible perdre el comerç local”. Des de l’Ajuntament en són conscients d’aquest fet, en paraules de la Irene Aguilar, regidora de Comerç, “Estem compromesos amb la reactivació del teixit comercial del poble. Per aquest any 2024 tenim previst treballar en una nova imatge (restyling) del carrer Major i en ampliar l’oferta formativa que oferim al sector comercial amb l’objectiu de millorar la seva competitivitat i professionalització”.
Avui dia, la situació és aquesta, només el temps dirà si en algun moment, en el camí del camp de futbol a la Plaça de l’Església, les reixes continuaran envaint els aparadors o la vida tornarà al Carrer Major.
