El 25 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven al municipi de Castellbisbal després de més d’un dia de combats contra els republicans. L’endemà aconseguien ocupar Barcelona i quasi dos mesos després, l’1 d’abril de 1939, la guerra acabava amb victòria del bàndol franquista.
Una vegada acabat el conflicte, les tropes del General Franco van continuar amb l’ocupació de moltes de les poblacions que havien capturat mesos enrere. A Castellbisbal, el nou règim decideix ocupar un edifici situat al carrer Pi i Maragall, que des de 1936 la CNT havia expropiat i convertit en la seva seu municipal. Durant més de 20 anys, diferents seccions del partit únic, tals com Auxilio Social, la Sección Femenina i el Frente de Juventudes, es van fer seu l’immoble. Més de dues dècades sense descobrir el que s’amagava sobre els seus caps.
El recent descobriment de les 12 granades
Als anys 60, amb l’obertura del règim, la Falange decideix retornar l’immoble a la família propietària original. Aquests veïns de Castellbisbal van perdre l’edifici el 1936 amb l’ocupació de la CNT i quasi 30 anys després van recuperar la que era casa seva. El 2024 la família posa a la venda l’immoble i una parella decideix comprar-la. Els nous propietaris volen remodelar el seu nou habitatge i durant les obres descobreixen un secret amagat durant quasi 80 anys. Una dotzena de granades de mà de la Guerra Civil són descobertes en un fals sostre. Els veïns de Castellbisbal es posen en contacte amb la Policia Local i l’àrea TEDAX dels Mossos d’Esquadra retira i desactiva les granades. La unitat especialitzada en explosius de la policia va identificar dos models diferents; unes granades de mà del model ‘universals’, possiblement de producció catalana, i unes granades poloneses del model B-31.
A continuació, es va fer una cerca sobre l’origen dels explosius i, gràcies a la documentació conservada en l’arxiu històric municipal, es va descobrir la història sobre l’ocupació de la CNT i la Falange de l’immoble. El pare d’un dels nous propietaris explicar a Món Castellbisbal que no eren conscients del passat de l’edifici abans de comprar-lo. “Quan la meva filla i el meu gendre van comprar el pis desconeixien completament tota la història de la casa. Va ser a partir del descobriment de les granades que es van assabentar de tot el que havia passat en aquell edifici”, assegura.
Cal pensar que durant més de 20 anys, la Falange Espanyola i de las JONS van conviure amb 12 granades actives de la CNT que podien haver explotat en qualsevol moment. Jordi Amigó Barbeta, historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern, explica que els nacionalistes van ser molt afortunats d’haver ocupat l’edifici tots aquells anys sense haver resultat ferits “Van tenir sort que la casa no va patir mai cap incendi, perquè segurament no ho haurien explicat. Aquests són uns materials que poden explotar en qualsevol moment i encara que hagin passat molts anys són igual de perillosos”, assegura Amigó.
Amb aquest descobriment sorgeixen moltes preguntes. Què feien una dotzena de granades de la CNT en un edifici de Castellbisbal? Per què el sindicat deixaria armament en un immoble que estaven abandonant? I sobretot, d’on va aconseguir la CNT unes granades poloneses?
La hipòtesi sobre l’origen dels explosius
Sobre la procedència d’aquests explosius i el motiu que haurien tingut els anarquistes per amargar-los, Jordi Amigó ens planteja una possible hipòtesi. Tal com explica l’historiador, aquest no és el primer cop que es troba material de la Guerra Civil amagat en un local o habitatge. I és que, pel que sembla, cap al final de la guerra era una pràctica molt habitual per part dels moviments sindicalistes de l’exèrcit republicà.
Amigó destaca que l’objectiu d’ocultar armament era per recuperar-lo més endavant en una possible contraofensiva republicana. “Moltes entitats sindicals creien que els països europeus no deixarien a Franco arriba a la frontera i que intervindrien en el conflicte. D’aquesta manera, van amagar explosius i armament per poder continuar la guerra més endavant”. Tal com sabem, però, aquesta intervenció europea tan esperada mai es va produir i milers d’armes van quedar abandonades per tota Catalunya.
La pregunta que resta per respondre és; com va aconseguir la CNT de Castellbisbal 12 granades i, algunes d’elles, d’origen polonès? En aquest sentit, l’historiador detalla que gran part d’aquests grups sindicalistes de l’època (CNT, UGT, FAI…) tenien branques militars integrades en l’exèrcit republicà. “Aquests grups anarquistes tenien accés a aquest tipus de granades perquè eren material de guerra de la República. Després dels Fets de Maig, on la CNT va sortir malparada, van amagar armes dins de les seves seus per preparar-se pel que pogués passar durant i després de la guerra.
Sobre l’origen de les granades, Jordi Amigó explica que durant la Guerra Civil tots dos bàndols van comprar grans quantitats d’armament a països de tot el món per poder equipar les seves tropes. “La República comprava armes a tothom. Aquestes granades poloneses podrien haver arribat a Catalunya a través de venedors”, opina l’historiador.
