Aquest dijous, 13 de juny, la Diputació de Barcelona (DiBa) ha organitzat una sessió informativa virtual per presentar al personal tècnic municipal i electes el nou model d’Ordenança reguladora de la contaminació odorífera. Aquest instrument d’assistència jurídica i tècnica permetrà als ajuntaments de la província exercir un control i un seguiment tangible de les problemàtiques de contaminació per olors. En aquest sentit, des de l’ens provincial destaquen que es tracta de l’àmbit de normativa ambiental que “més ha trigat a tenir un desenvolupament normatiu”.
L’elaboració d’aquest nou model d’ordenança sorgeix de “la creixent preocupació del món local”, expliquen des de la Diputació. Així doncs, han cregut oportú elaborar un text normatiu que reunís els criteris jurídics i tècnics que permetessin als municipis afrontar amb seguretat jurídica eventuals incidents relacionats amb la contaminació odorífera.
Cal recordar que ni l’Estat ni la Generalitat tenen una regulació específica al respecte, per tant, es tracta de la primera normativa de contaminació per olors impulsada per un organisme supramunicipal. En aquest sentit, durant la sessió informativa, el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, ha destacat que es tracta d’un document “pioner” i ha assegurat que “servirà per establir uns criteris eficients per avaluar problemàtiques especialment cròniques d’olors d’alta intensitat, i per donar una seguretat jurídica a les administracions locals per poder intervenir”.
Multes d’entre 759 i 3.000 euros per superar els límits d’emissió d’olors
Aquesta nova ordenança de la Diputació de Barcelona es presenta com una eina de caràcter eminentment pràctic que es fonamenta en “mesures objectives i contrastables”, asseguren des de l’ens públic. Així doncs, estableix dues categories respecte als límits d’immissió d’olors, depenent de si es tracta d’una zona urbana residencial o d’habitatges situats en zones rurals. A més, la normativa també especifica un règim sancionador amb multes que poden oscil·lar entre els 750 i els 3.000 euros.
Des de la DiBa destaquen que aquesta ordenança està pensada per “protegir especialment els habitatges i les persones, amb antelació sobre les zones perifèriques no habitades”, ja que expliquen que les problemàtiques habituals estan relacionades amb l’activitat industrial i l’abocament de residus. D’aquesta manera, la normativa vol desavenir un model de referència per tal que cada ajuntament ajusti la proposta a les seves necessitats.
