Un total de 16 ens locals de la demarcació de Barcelona estan immersos, actualment, en processos de planificació estratègica en l’àmbit de la discapacitat, gràcies al suport tècnic que han rebut de la Diputació de Barcelona a través d’un recurs que la corporació va posar en marxa l’any 2019. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès, Esplugues de Llobregat, Sant Sadurní d’Anoia, Sabadell, Ripollet i Vilafranca del Penedès ja compten amb el Pla d’actuació.
En el marc del Catàleg de Serveis 2025, la Diputació de Barcelona iniciarà l’acompanyament en el desenvolupament dels Plans d’actuació en l’àmbit de la discapacitat a quatre municipis, entre els quals trobem Castellbisbal l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i el Masnou. Segons expliquen des de la Diputació de Barcelona, l’objectiu general del recurs és “acompanyar els ens locals en la millora de l’organització dels serveis, equipaments i professionals en l’àmbit de les persones amb discapacitat o en l’àmbit de la dependència”.
La corporació, a través de l’Àrea de Sostenibilitat, Cicle de Vida i Comunitat, dona suport als ens locals a l’hora de fer una radiografia de les necessitats existents i futures que tenen les persones amb discapacitat i dels recursos disponibles, i per a la planificació municipal. L’àrea també ofereix als ajuntaments i consells comarcals assessorament en àmbits com el transport adaptat, l’avaluació dels Plans de Discapacitat o la implementació del Servei d’Assistència Personal, formació a personal tècnic i un servei d’interpretació de llengua de signes que ja ha rebut prop de 200 peticions.
Les persones amb discapacitat representen el 8,5% de la població de la demarcació
Segons dades de la Diputació de Barcelona, les persones amb discapacitat representen el 8,5% de la població de la província de Barcelona i afronten diverses barreres físiques, cognitives i socials que dificulten la seva participació plena i efectiva a la societat.
Aquestes persones troben especials dificultats per accedir a un lloc de treball i, quan hi accedeixen, no sempre els entorns laborals estan adaptats o disposen dels suports per garantir-ne la permanència. També mostren nivells inferiors d’assoliment d’estudis superiors, amb un 23% davant del 41% de la població sense discapacitat. “A més, troben barreres d’accessibilitat per desenvolupar la seva vida a la comunitat, unes barreres que en ocasions també es manifesten a través dels prejudicis i estereotips de la ciutadania”, destaquen des de la Diputació.
Els mitjans de transport, seguits per les TIC, són els entorns que presenten majors dificultats per garantir-ne un ús accessible i per accedir a la informació. A més, les persones amb discapacitat tenen un major risc de pobresa i/o d’exclusió social que les persones sense discapacitat.