Castellbisbal té actualment 59 sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial (HPO). Aquestes són algunes de les dades publicades recentment per la secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya sobre l’evolució de l’HPO en els darrers 20 anys. Segons les xifres, des de 2002 fins a 2023 a Castellbisbal s’han construït 911 habitatges normals, però cap habitatge amb protecció oficial. Així doncs, la població castellbisbalenca forma part d’un gran grup de municipis que no han registrat la construcció de cap nou habitatge social en 20 anys, concretament dos de cada tres municipis catalans.
Les dades de la secretaria d’Habitatge també assenyalen que a la totalitat de Catalunya les sol·licituds per accedir-hi s’han triplicat en els últims deu anys fins les 46.608 l’any passat. El lloguer social representa l’1,7% del parc d’habitatge, segons el Govern, que preveu arribar a la mitjana europea del 9% el 2044.
Pèrdua de pisos protegits
En una entrevista a l’ACN, la presidenta de la fundació Hàbitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla, explica que Catalunya arrossega un segle de construcció d’habitatge públic “però destinat a la venda, i no al lloguer”, cosa que, segons ella, també ha passat amb l’habitatge de protecció oficial (HPO) privat. Així, un cop canviava de mans, la llar ja era lliure, cosa que “no s’entén” a l’estranger, on l’habitatge sempre se sol mantenir protegit perquè es fa servir per a lloguer. Trilla explica que si aquests pisos continuessin amb el seu propòsit original, Espanya tindria “el parc més gran d’HPO d’Europa”.
En conjunt, les llars que gaudeixen d’algun tipus de protecció, ja siguin de lloguer, de compra o de cessió d’ús, es quantifiquen en 116.196 a finals del 2023. Barcelona és el municipi que n’aplega més (21.909), a molta distància de Sabadell (6.075), Terrassa (3.779) i Lleida (3.729). Tenint en compte les proporcions de població, el municipi de més de 5.000 habitants amb una taxa més alta és Guissona, amb 79 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. Amposta (74), Súria (62), Sant Adrià de Besòs (51) i Montmeló (50) també tenen unes taxes altes.
Plans de 275.000 pisos de lloguer social més en 20 anys, més que mai cada any
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar durant el debat de política general la incorporació de 50.000 pisos públics fins el 2030 en el marc d’un nou programa d’habitatge. La promesa va en la línia del que demana el Pla territorial sectorial d’habitatge, que parla de 275.000 pisos socials en les properes dues dècades. D’aquests, es calcula que en caldran 166.500 de nous, mentre que la resta han de venir d’adquisicions de propietats, per exemple de bancs, o bé via mobilització del parc existent cap al lloguer social.
Aquestes xifres suposen una mitjana d’uns 8.300 habitatges cada any, una xifra a què no s’ha arribat mai, com a mínim des que hi ha dades, el 2002, ni tant sols durant la primera dècada d’aquest segle, quan se’n construïen una mitjana d’uns 5.000 per any. Durant aquells anys, el volum total d’habitatges nous era molt més alt que ara, ja que va arribar a 70.000 l’any. Amb el ritme de construcció actual, els plans del Govern suposarien que un 60% de les llars que s’estrenessin cada any serien socials.
