El 25 de gener de 1939 les tropes franquistes i els seus aliats italians, el Corpo Truppe Volontarie, van entrar a Castellbisbal. El municipi, juntament amb altres poblacions de la zona del riu Llobregat, van presentar un dels últims fronts de defensa de la República Espanyola per aturar les tropes del General Franco i evitar l’ocupació de Barcelona i Catalunya.
La defensa del riu Llobregat
La República va idear una última línia de defensa al voltant del riu Llobregat per aturar l’ofensiva franquista i va instal·lar una sèrie de bateries d’artilleria a la riba esquerra del riu. Aquesta línia d’artilleria es va situar des de Montserrat fins a la desembocadura del Llobregat. L’objectiu era aprofitar el curs del riu per bombardejar les tropes franquistes en el seu avanç i aturar-les.
Castellbisbal va ser una de les poblacions escollides per a la instal·lació d’aquestes bateries i, per tant, es va convertir en un dels objectius principals dels franquistes per silenciar l’artilleria republicana. Per la seva banda, els franquistes van disparar amb la seva pròpia artilleria contra la serra de Collserola, des de Castellbisbal fins a Sant Pere Màrtir.
El dia 24 de gener, amb l’arribada dels franquistes al Llobregat, les tropes republicanes fan volar pels aires gran part dels ponts del riu, entre els quals es troba el Pont de Diable. Finalment, després que els republicans resistissin durant un dia des de la torre d’El Telègraf, a Castellbisbal, les tropes nacionals van aconseguir trencar el front i entrar al municipi.
Els bombardejos aeris al Vallès Occidental
Quan la Guerra estava acabant a Catalunya, entre gener i febrer de 1939, l’Aviazione Legionaria italiana al servei de Franco va bombardejar diverses poblacions de la comarca. El 24 de gener deu avions italians van bombardejar Terrassa, llençant 80 bombes de 100 kg. El nucli urbà de la ciutat es va salvar dels atacs. La zona afectada va ser la situada entre la carretera de Montcada i l’actual avinguda d’Àngel Sallent.
L’endemà, mentre els franquistes entraven a Castellbisbal, un pont de la carretera de Matadepera va ser l’objectiu dels Savoia 5-79 de l’aviació italiana peninsular. Tot i això, no el van aconseguir ensorrar. Aquest pont era un punt estratègic pels nacionals, ja que connectava Matadepera amb Sabadell, on es trobava l’aeròdrom on s’estacionava l’aviació republicana que protegia Barcelona.
Malgrat aquests bombardejos, les poblacions de Sabadell i Terrassa interessaven en un estat més o menys intacte. El Bàndol Nacional tenia la voluntat de no malmetre la indústria, pensant en termes de futur i de gestió de les ciutats vençudes.
