Les candidates i candidats a les eleccions municipals de Castellbisbal revelen el seu paratge preferit del poble i si tenen algun objecte que els porta sort, un talismà que les acompanyi en moments importants, com el que s’apropa el pròxim diumenge 28 de maig.
Les antigues piscines del Compte de Sert, un indret ple de records
Jose Antonio Doutón – Partido de la Ciudadania (Cs) – recorda amb especial estima els anys i les experiències viscudes a les antigues piscines de Comte de Sert, o Can Campanyà; “és el meu lloc entranyable des de la meva infantesa, passant per la meva adolescència i joventut”. Quan Doutón tenia setze anys, el promotor de la urbanització i amo de les piscines li va proposar muntar festes a l’espai; “vaig muntar un equip d’amics per desenvolupar la idea i vam aglutinar gent de Castellbisbal, Rubí i Molins de Rei amb festes de fins a mil persones. Va ser una revolució lúdica a la zona i ho vaig gaudir enormement; muntàvem nits de festa que finalitzaven amb banys a la matinada. Va ser una època de molta vida i alegria per a totes les edats”.
Aquelles piscines, que avui dia estan tapades, van ser durant molt de temps “un lloc de trobada per tots els propietaris de la urbanització, on tothom es coneixia, i passaven els caps de setmana banyant-se i gaudint del bonic recinte”. Per Douton, van ser “un eix d’agermanament per a la urbanització, i fins i tot per al nucli urbà quan encara no existia piscina al poble”. Un indret i uns
records que ara, afirma, li fan sentir alegria i molta nostàlgia.
La seva força; el seu fill
Douton afirma que “mai ha estat una persona d’amulets”, però sí de “creure en l’esforç i en la feina”. Assegura que és un home de paraula, un home que compleix les seves promeses; “he fet juraments com el jurament a la bandera, els meus vots de matrimoni (fa quaranta anys) i el càrrec de regidor a la constitució, i mantinc sense fissures els meus juraments. Aquests són els meus valors”. Qui li proporciona valor és el seu fill, que va morir amb divuit anys i “sempre m’ha donat la força necessària per lluitar i per mantenir la fe en l’esforç i en que la vida és això; caduca quan Déu decideix que el pas per aquesta vida terrenal ja està complet i, mentre hi vivim, hem d’aprendre i donar el millor de nosaltres per la societat en què vivim i compartim”.
