Jordi Piera és regidor de Som Veu i va prendre possessió del càrrec el passat dissabte 17 de juny al Ple de constitució del nou Ajuntament. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Castellbisbal que permeten conèixer-lo millor.
- Qui és en Jordi Piera? Estudis, professió, interessos, estat civil, edat, aficions, fills…
Soc el Jordi i visc a Castellbisbal des de l’any 2011. Soc tècnic en mecanitzat i treballo a SEAT fa més de 20 anys, actualment soc analista de producte, detectant anomalies del producte i el procés i coordinant les solucions amb la resta d’àrees de l’empresa. Les meves aficions són jugar a futbol sala, i passar estones de lleure amb amics i família. Estic casat amb la Noemí i tinc dos fills, el Pau i el Xavi, de 6 i 3 anys.
- Com arribes a la política? Et convencen o des de sempre t’havia interessat?
M’hi vaig posar per les mancances i les injustícies que patim a les urbanitzacions.
- Per què aquesta opció política? Què t’atrau del partit on ets?
Soc un dels fundadors, però si acabés d’entrar al partit, el que m’atrauria és que som un grup de gent amb sensibilitats polítiques molt diferents, som molt transversals, però mai ens oblidem de l’objectiu comú, que és millorar la qualitat de vida dels que vivim a les urbanitzacions i cohesionar Castellbisbal.
- Quan et diuen que vas a la llista, què penses? Com t’ho comuniquen?
Quan em van proposar anar de cap de llista em va fer molta il·lusió, m’ho van comentar els companys en persona durant una de les reunions setmanals.
- I què sents quan es veuen els resultats i saps que ocuparàs una cadira a la sala de plens de l’Ajuntament?
És una responsabilitat molt gran i m’ha fet sentir molt orgullós poder estar al capdavant d’aquest equipàs. Hem fet una bona feina en campanya, i som aire fresc a un ajuntament que creiem que a nivell polític era necessari.
- Què pots aportar personalment? I què creus que pot aportar el teu partit?
En l’àmbit personal el que tinc clar és que les feines, les decisions, siguin de la importància que siguin, s’han de realitzar en equip. Això ho tinc molt interioritzat i a escala de partit hem funcionat i funcionem així.
- Et veus molts anys a la sala de plens? Una legislatura? Dues? Serà ja la teva vida o és només un parèntesi?
El temps ho dirà però la idea és no estar-hi gaires anys.
- Com veus la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? Et van sorprendre els resultats?
No em van sorprendre especialment, nosaltres internament esperàvem entre 2 i 3 regidors i així ha sigut. Molt contents amb els nostres resultats tenint en compte que la marca i tots els integrants som nous en això.
- Tinguis la responsabilitat que tinguis, quina creus que és la prioritat de Castellbisbal en els quatre anys vinents? I a llarg termini?
La prioritat per a nosaltres és fer un pla de xoc per a tot el municipi pel que fa al manteniment. No pot ser que tinguem escoles amb goteres o carrers enfonsats de fa més de cinc anys. A llarg termini és que Castellbisbal sigui un poble cohesionat on tothom se senti Pota-roig i això és un deure dels 17 regidors de l’ajuntament.
- Un desig.
No soc capaç de demanar només un. Que sigui una legislatura amb idees noves, que Castellbisbal faci un pas endavant i es modernitzi, que sorgeixin nous comerços i demanar un permís d’obres no es converteixi en una eternitat.
- Un lloc de Castellbisbal on se’t podria trobar? I quin és el millor lloc que tenim al poble?
Se’m pot trobar amb els companys dels veterans del futbol sala Castellbisbal o a algun parc amb els meus fills i esperem que aviat, a l’ajuntament. El millor lloc per a mi és la Torre Fossada, pujar caminant o corrents fins allà m’agrada molt. Em transmet molta tranquil·litat estar allà una estona.
- Una festa o esdeveniment de Castellbisbal on mai falles.
Al tractor trànsit sound system!
- Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldries anar a fer un cafè.
Amb qualsevol que fos capaç de parlar-me d’una altra cosa que no sigui política.
- I un company (del teu partit o no) que creus que pot sorprendre en aquest mandat.
Sense cap mena de dubte la meva companya Silvia perquè m’ha demostrat durant tots aquests mesos (abans del projecte de SOM VEU no la coneixia) que és una dona que no té límits.
- Una paraula amb la qual et definiries com a persona. I per què?
Capaç, perquè la perseverança la porto al meu ADN.
