A Castellbisbal, amb els resultats de les eleccions municipals d’enguany sobre la taula, ha relluït la divisió entre el Nucli Urbà i les Urbanitzacions atenent a la tendència política dels votants. Amb l’objectiu de calcular la profunditat de l’escletxa que separa la tendència dels resultats electorals entre Nucli Urbà i les Urbanitzacions, intentem simular com s’hauria compost el Ple de l’Ajuntament si tinguéssim en compte els resultats del Nucli Urbà i de les Urbanitzacions de manera diferenciada.
La llei d’Hondt
Per una banda, si tenim en compte els resultats electorals només del nucli urbà, la composició de l’Ajuntament, seguint estrictament la Llei d’Hondt, trencaria la llança a favor d’AxC i en detriment de Som Veu. Fent política ficció, els resultats electorals oferirien una aritmètica a l’Ajuntament considerablement diferent.
En aquesta tessitura, AxC s’imposaria amb el 38,48% dels vots i aconseguiria 8 regidors; SOM-HI es mantindria com a segona força amb 5 regidors i el 28,55% dels vots; la tercera força del consistori l’ocuparia Junts, amb el 13,82% dels vots i 2 regidors; ERC continuaria en penúltima posició aconseguint el 8,07% dels vots i 1 regidor; tancaria la llista el partit d’ultradreta Vox, que encara obtindria representació, malgrat que per la mínima, amb el 6,61% dels vots; Som Veu quedaria fora de l’Ajuntament.
Per altra banda, si analitzem els resultats electorals només de les Urbanitzacions d’acord amb els mateixos criteris de representació, Som Veu guanyaria l’alcaldia de Castellbisbal i es quedaria només a un regidor de la majoria absoluta, desterrant a AxC fins la tercera posició.
En aquest escenari, el partit que guanyaria les eleccions seria, amb molta diferència, Som Veu, assolint el 38,21% dels vots i 8 regidors; en segona posició es mantindria SOM-HI, malgrat que amb un regidor menys (4); AxC, que al nucli urbà guanyaria les eleccions amb una notable diferència, quedaria relegada a la tercera posició, aglutinant només el 17,04% dels vots i baixant de 8 a 3 regidors; la quarta força seria ERC amb el 8,11% dels vots i 1 regidor; i, finalment, Vox continuaria mantenint el regidor obtingut en els diferents escenaris plantejats, malgrat que amb només el 5,88% dels vots; Junts, per contra, quedaria lluny d’aconseguir representació.
Recapitulant, si comparem els dos escenaris electorals simulats, podem identificar una diferenciada tendència política de les Urbanitzacions respecte al Nucli Urbà i viceversa, fet que ens permet entreveure que existeix una escletxa oberta entre el Nucli Urbà i les Urbanitzacions del poble no només geogràfica, sinó també política.
