Una coincidència en el debat electoral de sis alcaldables de Castellbisbal: el municipi ha de créixer.
Avui, dimarts 23 de maig, els caps de cartell de sis formacions que es presenten a les eleccions del 28M s’han reunit a l’auditori d’Els Costals en un debat electoral organitzat per Món Castellbisbal i moderat per Joan Manel Oller, director del diari.
A tan sols cinc dies de les eleccions municipals, Susanna Solé (Alternativa per Castellbisbal), Dolors Conde (Som-hi- Partit dels Socialistes de Catalunya), Maria Isabel Méndez (Esquerra Republicana), José Antonio Doutón (Ciutadans), Gemma Margarit (Junts) i Arantzazu Navarra (Candidatura d’Unitat Popular) han debatut sobre polítiques d’habitatge, creixement del municipi, política econòmica en els àmbits d’indústria, comerç i ocupació i sobre possibles pactes i línies vermelles durant una hora i mitja.
El debat Sis alcaldables a Castellbisbal s’ha dividit en tres grans blocs i un minut d’or final.
BLOC 1: Polítiques d’habitatge. Pisos de lloguer, pisos nous, pisos protegits, pisos per joves… És un problema l’habitatge? Preus. Fins on ha de créixer Castellbisbal. 20.000-30.000 habitants? La xifra actual ja és la bona?
El primer bloc s’ha iniciat amb una conversa sobre els pisos socials, amb Solé defensant les accions que ha dut a terme Alternativa en els últims anys; “hem comprat nous habitatges destinats a famílies per emergències socials. Hem donat cobertura a 32 vivendes a joves perquè puguin accedir a la seva primera llar. Hi ha 108 pisos de lloguer a la borsa de l’Ajuntament.” Conde (Som-hi) s’ha mostrat en desacord amb les afirmacions respecte a l’habitatge social, assegurant que “no hi ha promoció d’habitatge públic” i ha etzibat que “la manca d’habitatge públic no se soluciona anunciant la compra de terrenys quinze dies abans de les eleccions”. També Méndez (ERC) ha refermat “la mancança evident” d’aquest tipus d’habitatge i que volen “ser garantia de que hi haurà habitatge social”.
Doutón (Cs) ha respost Alternativa; “ningú ha fet res per l’habitatge. Alternativa no vol que el poble creixi. Els fills dels veïns han de marxar fora per manca d’habitatge”. A més, ha remarcat la necessitat de modificar normatives per poder fer vivendes als múltiples locals que hi ha buits al municipi i per facilitar les gestions en la construcció. Navarra (CUP) també ha sigut del parer que “l’equip de govern no ha fet cap avanç en habitatge públic”. Margarit (Junts), al seu torn, ha assegurat que els problemes d’habitatge tenen el seu origen en “la manca d’habitatge i el preu” i que “calen accions immediates pels col·lectius en situació de vulnerabilitat”.
S’ha debatut també sobre la necessitat del creixement del poble, en què la majoria d’alcaldables han coincidit que aquest creixement ha d’ocórrer. Amb matisos, això sí. Solé considera que “créixer per créixer, no. Si ha de créixer, que sigui mantenint la qualitat de vida”. Méndez ha afirmat que el poble ha de créixer perquè “hi ha més demanda que oferta” i ho ha de fer “de manera sostinguda i respectuosa amb el medi ambient”. També Margarit aposta per un creixement “sostenible i equilibrat per créixer en qualitat”. Si en alguna cosa han estat d’acord la majoria d’alcaldables ha estat en la necessitat de revisar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, idea que Doutón ha defensat que “s’ha consensuat al ple”. Tancant el bloc, Navarra ha exposat la necessitat d’”estudiar l’expropiació de pisos buits”.
BLOC 2: Política econòmica (indústria, comerç, ocupació?) Relació amb les grans empreses del terme. Cap on s’ha d’anar? Quina ha de ser l’aposta a curt, mitjà i llarg termini? I un punt més: calen més grans superfícies comercials?
El segon bloc del debat s’ha obert amb la intervenció de Margarit, que ha remarcat que “és indispensable la formació per la inserció laboral” i que tot i que “les dades d’atur a Castellbisbal són esperançadores, no és la realitat”. Al seu torn, Navarra ha expressat que “cal canviar el tipus d’empreses logístiques, cal que produeixin localment”, mentre que Doutón manifestava que el comerç local de Castellbisbal “és complex, volem donar-li suport, però sempre ha estat difícil tirar-ho endavant. No hem aconseguit fidelitzar la compra als establiments”. Cal un “teixit comercial innovador”, segons Méndez, que considera que “el comerç local a Castellbisbal està en perill d’extinció”.
Diverses propostes han estat presentades per intentar posar solució a aquesta situació, com el “potenciament d’un mercat d’abasts que aglutini els petits comerços” (Doutón), “donar suport a les TIC pel comerç electrònic” (Méndez), la “dinamització del comerç amb campanyes com la dels Castellbisvals” i “iniciar una via de treball amb Educació per implementar la formació dual” (Conde) o “tenir carrers més il·luminats per donar més visibilitat als comerços” (Méndez).
Solé ha defensat la gestió econòmica d’Alternativa, que “cerca la major eficiència i eficàcia possible”. Margarit ha assegurat que “el comerç local és molt més que comerç” i que “els veïns i veïnes són una part imprescindible, mostrant compromís comprant al comerç de proximitat”. Junts i la CUP han coincidit en defensar la possibilitat de crear una moneda local, i Navarra ha manifestat que “volem un pressupost participatiu més gran”.
BLOC 3: No sembla que de les eleccions en surti una majoria absoluta. Caldran pactes. Quines són les línies vermelles?
El tercer i últim bloc s’ha centrat en les línies vermelles a l’hora de pactar.
Alternativa ha remarcat que les seves línies vermelles són els interessos locals; “no governarem amb ningú que no comparteix aquests objectius” i que “parlarem amb tothom excepte amb el feixisme”. En aquest punt ha estat d’acord la candidata de Som-hi; “La nostra línia vermella són els partits d’extrema dreta”, tot i que també ha assegurat que els costaria molt pactar amb partits que “no han governat al costat de les persones”. ERC prioritzarà partits “amb polítiques d’esquerres” i assegura que “estem disposats a escoltar i parlar, però no amb l’extrema dreta”. Per la seva part, la CUP ha assegurat que en aquest bloc seria molt clara, doncs les seves línies vermelles “es basen en la defensa dels drets socials, laborals, la defensa del feminisme, el medi ambient i el rebuig contra el feixisme i qualsevol forma de discriminació”. De la mateixa manera, Junts ha afirmat que “no pactarem amb un grup feixista”, però sí “amb els que prenen decisions pensant en els veïns i no per interessos partidistes i electoralistes i amb els que tinguin clar que a l’Ajuntament s’hi va a treballar”. L’únic cap de llista que no ha posat línies vermelles a l’extrema dreta ha estat Ciutadans, amb Doutón afirmant que “som conscients que no hi haurà majories absolutes” perquè “el vot es dilueix amb tanta oferta política” i que, a l’hora de negociar, “no posem línies vermelles, ni a l’extrema esquerra ni a l’extrema dreta”.
