Ja fa més de nou mesos que vam fer arribar al departament de comunicació el darrer article del butlletí municipal, mai es va publicar, i des de fa mes de 9 mesos, l’equip de govern actual ha deixat sense veu, pel canal mes habitual i proper de la ciutadania a la resta de grups polítics que no formen part del govern. El butlletí municipal, eina principal i oficial de comunicació que tenim amb la ciutadania.
Finalment, i quan interessen les coses bé que es fan, ara, que ja ha costat prou, tenim l’oportunitat de dirigir-nos de nou als veïns i veïnes de Castellbisbal pel mitjà que hauria d’haver estat sempre, al marge de la premsa i les xarxes socials, el butlletí municipal trimestral. Aprofitem dons, també el butlletí municipal per denunciar quelcom que, a aquestes alçades, és més que evident, el desgovern al nostre poble.
Ja hem denunciat en més d’una ocasió la manca de previsió i de planificació i ja fa unes setmanes que ho sabem, sospites que ja tenim de fa mes temps, els problemes i desavinences internes entre els grups municipals del govern.
Vam assistir totalment perplexes i de manera inesperada, al ple del passat mes de setembre a una proposta del grup municipal de SOM-VEU, en la que poc més que trencaven el pacte de govern amb el PSC a canvi de “salvar els mobles”, si en el termini màxim d’un mes, es a dir, pel ple del següent mes d’octubre, els facilitàvem les línies mestres del govern que hauria de regir l’actuació del govern, el pressupost municipal, condicions que ens demanen assumir en un termini de 4 setmanes, cosa que ells des que van començar el mandat, el mes de maig de 2023, amb tots els mitjans possibles a les seves mans, no han estat capaços d’assumir ni portar a terme. Que han fet durant tot aquest temps?, només culpar l’anterior govern, no obrir cap projecte i senzillament, anar empenyent la pilota endavant.
I per qui no vulgui caldo, dues tasses, pocs dies després, assistim perplexos a la desvinculació política de la regidora d’ERC, això si, manté l’acta de regidora i el càrrec a l’actual govern, no fos cas i evidentment, assegurant-se la cadira. Com diríem col·loquialment, “per llogar-hi cadires”, i mai més ben dit.
Com va acabar tot? el mes de novembre? En un no res, situacions utòpiques, irreals, que mai es podran posar en pràctica.
No serem nosaltres qui jutjarem els fets ni les formes, però és inevitable davant de tantes evidencies, posar en dubte l’eficiència d’aquest govern i sobretot, la viabilitat de les decisions que es prenen, poques, improvisades i a corre cuita.
El darrer exemple, els pressupostos per l’any 2026, uns pressupostos continuistes, sense cap garantia de millora de serveis ni d’execució d’inversions, un pressupostos que és limiten a gestionar el dia a dia, no ens aporten res de nou i que evidencien la inèrcia dels darrers anys.
No hi ha projecte polític, no hi ha projecte ni model de poble.
