El passat 17 de juny de 2023 es va constituir el mandat 2023-2027 i van prendre possessió els 17 regidors i regidores de l’Ajuntament de Castellbisbal. Dolors Conde, candidata de Som-hi Castellbisbal, va ser elegida alcaldessa del municipi amb els vots dels cinc regidors i regidores de Som-hi, dels tres de Som Veu i de la regidora d’ERC. Ara, quasi sis mesos després i quatre plens municipals realitzats, el nou govern local ja ha realitzat les seves primeres decisions i ha establert els seus objectius. Per conèixer com han estat aquests primers mesos i quins són els principals objectius d’aquest nou mandat, Món Castellbisbal ha entrevistat a l’alcaldessa Dolors Conde.
Aquest és el tercer cop que és alcaldessa de Castellbisbal. Ja ho va ser durant dos mandats; 2007-2011 i 2013-2015. Les seves sensacions són diferents ara del que van ser durant els nomenaments anteriors?
Tenen molta similitud. El primer mandat es va engegar també amb una crisi econòmica bastant forta. Tenen molta similitud en aquest sentit, de ser moments complicats. L’espai/temps és diferent, però jo trobo són moltes similituds que diferencies. Similituds per les dificultats econòmiques. També arrosseguem la pandèmia i tot el que està passant en l’àmbit europeu.
S’afronta igual ara que durant els anteriors mandats? O amb l’experiència anterior és diferent?
És diferent. L’experiència és un grau. La veritat és que hi ha coses que ja has fet crosta i s’entomen d’una altra manera. A més, personalment, jo no he estat deslligada de l’administració i he tingut càrrecs de responsabilitat a altres administracions. En aquest sentit, l’experiència t’ajuda a afrontar d’una altra manera les dificultats.
Quins són els principals reptes al qual s’enfronta en aquesta legislatura?
Nosaltres afrontem un mandat complicat perquè, durant els darrers vuit anys, a nivell d’infraestructures i equipaments hi ha una necessitat bastant important en temes de gent gran, cultura i esport. Tothom reclama espais i infraestructures. La residència de la gent gran, per exemple, és un projecte que l’anterior equip de govern ha venut molt a bombo i plateret, però realment està en fase molt embrionària. No hi ha res. Hi ha una decisió de fer l’equipament en un lloc concret, però no hi ha un projecte executiu o una licitació engegada. Sí que hi ha unes línies de treball fetes, però cal definir quin és el projecte i que volem. Després, a nivell cultural, les entitats reclamen un espai on tenir cabuda. En aquest aspecte, sí que hi ha un projecte més avançat, la reforma del carrer Sant Marc. Tot i això, pel que ens arriba, tampoc és un projecte que sigui de la satisfacció de les entitats o que solucioni el problema de manca d’espai que tenen. Finalment, a escala esportiva, tenim un teixit esportiu amb moltíssimes entitats amb moltíssima activitat i que tenen una manca d’espai bastant important. Ha arribat al punt que hi ha entitats que ja no poden créixer més perquè no tenen espai. Llavors, afrontar tot això amb les dificultats econòmiques que tenim, perquè els ingressos han caigut i la despesa continua sent la mateixa, no és fàcil. Ho entomarem i intentarem solucionar-ho.
“La residència de la gent gran és un projecte que l’anterior equip de govern ha venut molt a bombo i plateret, però està en fase molt embrionària”
Gosaria posar terminis als tres espais?
No. No m’atreveixo. Personalment, m’agradaria en aquests 4 anys tenir-ho embastat i encarrilat i que hi hagués una línia de treball que es pogués desenvolupar. Tot i això, ens queda molta feina.
Què és prioritari dels tres? O què és més necessari?
És que tot és necessari. No m’atreviria a fer una priorització, perquè tot és necessari i tot té un vessant social molt important. A més, després del que portem de pandèmia, la gent necessita sortir i poder disposar d’espais per fer coses. L’increment de la pràctica d’esport ha pujat moltíssim. No t’ho sabria quantificar, però ha pujat. Evidentment, la residència és un equipament molt necessari i que dona cabuda a una part considerable de la població. Les entitats culturals igual. Per a mi, tots tres projectes són prioritaris.
Va arribar a l’alcaldia gràcies a la coalició que ha format amb Som Veu i Esquerra Republicana. Per què justament amb aquests partits i no d’altres?
Amb Vox, evidentment ni ho vam contemplar per raons lògiques. I pel que fa a la resta, la veritat és que nosaltres hem arribat a un acord amb aquelles forces polítiques que han mostrat tota la voluntat per intentar millorar i canviar les coses. Ni més ni menys. Nosaltres vam tenir converses amb tothom, menys amb Vox, i amb aquests dos partits són amb els que més sintonia hem tingut.
“Nosaltres vam tenir converses amb tothom, menys amb Vox”
Potser consciència ideològica sí que n’hi ha més entre els tres?
Sí, exacte. Tot i que jo sempre he dit que en un municipi petit prima molt la sintonia personal i, potser, aquests són amb els que ens hi avenim més. Hi ha una bona sintonia i jo crec que és fonamental per compartir el dia a dia, perquè no és fàcil. Per tant, per què amb aquests partits? Perquè hi ha una bona sintonia. De seguida vam trobar línies de coincidència i maneres de fer.
I es manté aquesta la sintonia? Han topat alguna vegada?
Sí que es manté la sintonia, però també hem topat. Si li dic que no, l’enganyaria. Sí, i tant, si no seríem del mateix partit. Com que hi ha aquesta bona sintonia i predisposició, sempre arribem a un acord. La veritat és que hem topat poc.
I amb què han topat?
No sabria dir-t’ho tampoc. Tampoc diria topat, tenim diferències. Jo crec que aquestes coses s’han de quedar dins, però tampoc et podria dir un cas clar. És evident que tenim diferències, però sempre arribem a un benentès. Això també em passa a mi amb membres del mateix grup polític, així són les relacions humanes.
Parlava fa un moment de VOX. Durant el seu parlament d’investidura va dir que la seva mà no estarà mai estesa pels partits que van en contra de la diversitat. Una clara referència al partit d’ultradreta, que ha entrat al ple municipal amb un regidor. També va signar un compromís de no pactar-hi, juntament amb altres partits. Com afrontar una legislatura on haurà de compartir-hi sala?
Jo parlo de partits, no de persones. A mi el regidor, concretament, és una persona molt educada i que, fins ara, ha fet preguntes del tema que correspon i no hi ha hagut cap cosa fora de context. Tenir una força com Vox a qualsevol institució sempre tens aquella cosa de dir: a veure què presentarà o què proposarà. Per sort, tenim una majoria clara que no estem d’acord amb les possibles peticions que pogués fer i, per tant, per aquesta part no em preocupa gaire. No podem obviar que és una força política que, ens agradi o no, s’ha presentat a unes eleccions i que té uns vots. El que hauríem de fer la resta de forces polítiques és intentar que no hi hagués aquest sentiment i que les persones que voten aquest tipus de partits se sentissin còmodes amb altres forces polítiques.
Per quin motiu han decidit canviar el nom de la marca, de PSC a Som-hi?
La veritat és que, el que nosaltres hem fet, es fa a molts pobles, sobretot de la Catalunya interior on costa fer llistes o significar-te per un partit. La idea nostra de fer una marca blanca del PSC, sense perdre l’essència del PSC, era intentar que aquelles persones que unes sigles no l’atreuen, doncs que els atragués un projecte enfocat al municipi. Aquesta va ser la idea principal. Nosaltres a les llistes tenim gent que milita al PSC i gent que no milita. Evidentment, tots tenim uns ideals molt semblants. L’ideari de Som-hi és un partit d’esquerres. La finalitat d’aquesta marca és sumar al projecte gent que en l’àmbit polític no s’identifica amb un partit concret, però que a escala del seu poble es vol implicar.
“A les llistes tenim gent que milita al PSC i gent que no”
Com a alcaldessa, va decidir ocupar-se personalment de les regidories de comunicació, esports, transparència i participació ciutadana. Per què aquestes i no unes altres?
Ara, amb l’entrada de la Clàudia Hernández, transparència i participació ciutadana ho porta ella i l’alcaldia només s’ha quedat amb comunicació i esports. En el cas de comunicació, aquesta és consensuada amb els tres grups de govern, però ho coordino jo. I esports, perquè personalment vinc del món de l’esport. He estat a entitats esportives i he fet d’entrenadora. A més, sempre que havíem passat per l’ajuntament, no havíem tingut aquesta àrea. Tenir una Illa Esportiva al centre del poble i amb les característiques que tenim, penso que l’hem d’intentar millorar i posar al dia d’equipaments. Vaig pensar que era un repte i a mi m’agraden els reptes.
Han pensat fer una avaluació de govern a mig mandat per veure si cal canviar alguna cosa?
Doncs no ens ho hem plantejat, perquè portem ara sis mesos i no hi hem pensat. De moment, tal com estem, funcionem. El que si volem i, ho estem iniciant, és un Pla d’Actuació Municipal que prioritzi totes aquestes coses que hem de fer i autoavaluar-nos a nosaltres, per saber si estem arribant o no. Tot i això, canviar no m’ho plantejo, llevat que hi hagi un daltabaix. També et dic, si ho hagués de fer, no tindria cap problema en fer-ho. Són quatre anys i, a part que passen molt ràpid, hem d’intentar que tot funcioni i que vagi de pressa. És a dir, que si ho hagués de fer, ho faria.
