En el ple municipal del passat dilluns, 25 de maig, vam assistir a la darrera representació del nostre desgovern municipal, una actuació a l’alçada del millor dels culebrots.
En un escenari del tot teatralitzat per uns i per altres, la sala de plens estava plena de gom a gom; ara sí, com a les grans ocasions. L’expectativa generada era alta i podem ben assegurar que el que allà es va presenciar va respondre, malauradament i amb escreix, al que molts esperàvem. Va ser el punt final d’una relació “tòxica”.
En reiterades ocasions, i ja des de fa temps, des de Junts per Catalunya Castellbisbal hem estat evidenciant la manca de sintonia entre els tres grups polítics que van formar el pacte inicial de govern. Un pacte que va néixer no d’una voluntat d’anar a favor del bé comú dels ciutadans i ciutadanes de Castellbisbal, sinó d’anar contra algú; sigui com sigui, al preu que sigui i, si s’hi podia aconseguir alguna cadira, millor que millor.
Una vegada darrere de l’altra se’ns ha volgut desacreditar quan hem posat de relleu aquesta evident manca d’entesa entre els socis de govern. El que és més greu: una manca d’entesa que ha mantingut paralitzat el govern des de l’inici del mandat. El ple de dilluns no ha fet més que confirmar el que públicament fa temps que estem denunciant.
Aquesta “mort anunciada” ha tingut el seu desenllaç final: retrets, contraretrets i acusacions creuades —algunes de molt greus—, tot escenificat en la que podríem descriure com una de les millors tragicomèdies. Els qui en aquests moments exercim d’oposició vam assistir-hi perplexos, com la resta del públic, a un espectacle aparentment gratuït. Però de gratuït no en té res; no oblidem que estem parlant del govern de Castellbisbal —poca broma—, de l’interès i el futur de tots els castellbisbalencs i castellbisbalenques, i del temps que s’ha perdut. No només s’ha llançat a la brossa aquest mandat, sinó també bona part de la feina feta en els mandats anteriors. Ara, amb més de tres anys de retard, toca començar de nou.
Per què ara i no fa un any o dos, quan les desavinences ja eren notables? Tothom s’ho pot imaginar: potser té a veure amb el fet de conservar les cadires i evitar la pèrdua de quota de poder. El més greu de tot plegat és que aquest desgovern afecta directament els interessos de Castellbisbal. Trist, però real.
Ara, encara que com a oposició ens correspondria, no entrarem a criminalitzar les actuacions d’uns i altres. Els fets són els que són i la realitat és la que tothom coneix. El que ens toca ara, per responsabilitat política, és intentar que el nostre poble no en surti més malmès d’aquesta mala gestió.
A Junts per Catalunya Castellbisbal volem ser on toca, on hem estat sempre: al costat dels nostres veïns i veïnes.
