Després d’un període intens de reflexió, he pres la decisió de desvincular-me d’Esquerra Republicana de Castellbisbal i mantenir l’acta com a regidora no adscrita a l’Ajuntament de Castellbisbal.
Aquesta no és una decisió presa a la lleugera. És el resultat d’una acumulació de fets, actituds i dinàmiques internes que han fet impossible continuar desenvolupant la meva tasca política en un clima de respecte, confiança i col·laboració. Durant els darrers mesos he viscut situacions que considero pròximes a l’assetjament polític: qüestionaments constants, menyspreu cap a la meva feina, manca de suport explícit…
La realitat és que, des de fa temps, pateixo una oposició constant per part d’alguns membres de la secció local del partit. Aquesta oposició interna ha convertit el dia a dia en un exercici de resistència més que no pas de col·laboració. El partit i la comarcal han estat en tot moment coneixedores d’aquest escenari, han mediat aquesta crisi interna, però no han sabut revertir la situació, encara més, reconeixen que hi ha persones tòxiques dins la secció local, fins i tot s’han format capelletes dividint la secció local. El pitjor de tot és que han deixat de participar persones molt valuoses, ja que la gent s’incorpora per treballar i aportar, no per quedar immerses en dinàmiques repetitives i estèrils; no per viure en un bucle constant de crítiques no constructives que ha generat bloqueig i divisions internes.
He intentat, reconduir aquesta situació desgastadora amb diàleg i honestedat, però m’he trobat amb murs; no amb ponts. He lluitat per intentar revertir-la, buscant diàleg i suport, però no he rebut cap ajuda real ni voluntat de solucionar-ho per part d’alguns militants d’ERC Castellbisbal. Aquesta manca d’acompanyament i de responsabilitat col·lectiva ha fet evident que no puc continuar representant un espai polític que no respecta ni permet treballar, i per això quan aquests valors es trenquen des de dins, cal tenir el coratge de dir prou i continuar endavant.
Per aquest motiu, he decidit mantenir l’acta i continuar treballant com a regidora no adscrita. No tinc gens d’interès personal ho faig per responsabilitat envers totes aquelles persones que em van donar – i em continuen donant – la seva confiança. Perquè puc continuar treballant amb la mateixa passió i compromís, a les mateixes regidories, sense renunciar als meus valors i completant el mandat de quatre anys al costat de la gent. El consens majoritari dins d’ERC Castellbisbal i la raó principal del pacte de legislatura va ser assumir, sobretot, les regidories de Cultura i Gent Gran. L’objectiu era, amb una regidora a govern, aconseguir la màxima visibilitat i poder treballar de manera directa amb moltes entitats i persones, acostant així els nostres valors republicans a la feina diària. Aquesta aposta es va fer, segurament, en detriment de grans acords programàtics, ja que es va prioritzar el contacte proper amb els veïns i veïnes del municipi.
Tot i formar part de l’equip de govern, una part d’ERC Castellbisbal vol acabar amb aquesta manera de treballar tan propera amb la gent i les entitats i es replanteja el pacte de govern, sota l’argument “s’està millor a l’oposició” i amb l’excusa que volen d’impulsar grans projectes inassumibles en aquesta legislatura, tenint en compte la situació econòmica actual de l’Ajuntament.
Aquest plantejament de trencament sense cap motiu polític de pes, no està avalat ni per la direcció comarcal ni per una part dels militants d’Esquerra a Castellbisbal, generant una greu crisi interna que malauradament s’ha fet notar al carrer. Inclús la direcció comarcal ha hagut de mediar per intentar convèncer els que volen trencar el pacte, que no és una decisió coherent ni encertada en aquest moment.
Sempre he entès la política com un espai de servei públic; treballant per Castellbisbal des de la proximitat, i com una eina per transformar la realitat des del respecte i la coherència. Les Regidories de Cultura i Gent Gran, entre altres, permeten estar en contacte directe amb la gent, compartir espais, emocions i projectes, i fer una política viva, humana i compromesa. Per això, considero fonamental continuar treballant-hi: perquè és en aquesta relació directa, amb els veïns i veïnes, on la política pren sentit. Ser a peu de carrer, escoltar i acompanyar, és la millor manera de servir al poble i de transformar-lo per aconseguir que la gent sigui més feliç. Per aquesta raó, decideixo continuar la meva trajectòria política. L’acta no pertany a un partit, sinó a la persona que el poble va triar amb els seus vots.
No em vull deixar d’agrair sincerament a totes les persones —dins i fora del partit— que, malgrat les dificultats, m’han mostrat suport i respecte. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la convicció que la política es pot i ha de fer-se d’una altra manera: amb empatia, valentia i coherència.
Amb aquesta nova etapa vull recuperar el sentit original del meu compromís polític: servir als castellbisbalencs i castellbisbalenques, amb la mateixa implicació i proximitat de sempre. Ho continuaré fent des de la independència, escoltant totes les veus, buscant consensos i continuant defensant una política d’esquerres viva, plural i realment transformadora, i sobretot, centrada en les necessitats reals de Castellbisbal.
