La Unió Esportiva Castellbisbal consuma la seva victòria per 3-0 davant d’una Penya molt erràtica de cara a porta. La vetllada va començar calenta, el termòmetre marcava els 21º de temperatura quan els jugadors de la Penya van sortir a escalfar sota una xiulada monumental de l’afició local que es va prolongar durant prop d’un quart d’hora. Els “Supporters” ocupaven el córner oposat al marcador delimitat per unes tanques de ferro i s’atrinxeraven al darrere d’una pancarta que ressava: “Más de 100 años de historia. Orgullo y Pasión”.
La Unió Esportiva va tenir una prèvia més tranquil·la malgrat la bona quantitat de samarretes barcelonistes i les bufandes amb les paraules “Som de la Penya”. Al darrere de la porteria local, els seguidors de la Penya plantaven un pòster amb la frase: “Pota-Rojos tenyits de Blaugrana” i s’afanyaven a reunir-se a les grades centrals curullades del futbol base de l’entitat.
Pocs xuts dels blaugranes i poques ocasions clares de l’UE Castellbisbal
En la sortida des del túnel de vestuaris, va onejar la primera bengala de color lila entre els espectadors acompanyada de xiulets, tambors i botzines. Tots dos equips van començar molt conservadors, el Castellbisbal buscava constantment els seus extrems amb pilotes llargues que la defensa visitant va saber controlar, la Penya, en canvi, prioritzava el joc interior, però amb resultats similars. Tot just al minut 8, el lateral dret Kaies era substituït per Sergi Ibáñez degut a una lesió, un canvi que a la llarga suposaria important en la victòria local.
Si més no, els blaugranes van gaudir de diverses ocasions, la més clara va ser al minut 20′ en una falta lleugerament escorada a l’esquerra de la porteria de Guillem Riba que volava a l’escaire per evitar el 0-1. A partir d’aquí només uns pocs xuts per sobre del travesser van incomodar una Unió que es mantenia sòlida en defensa, però que no generava ocasions clares.
Canvi radical a la segona part
La segona part va canviar radicalment, la Penya va sortir amb la intenció d’endur-se el partit. Durant els primers minuts, “Cerve” va provar el porter local en un xut escorat a la dreta de Guillem que resolia enviant a córner. Quasi al minut 60, Marc Rodríguez “Llampi” va posar un centre llunyà des de la dreta que va acabar emmetzinant-se cap a la porteria i que Guillem va haver d’evitar amb la punta dels dits.
En aquest context dominador dels blaugrana, només tres minuts més tard els locals van fabricar-se el primer gol de la mà de Francisco Rodríguez que va aprofitar una pilota llarga des de la zona defensiva i després de guanyar la posició als dos centrals va definir al pal esquerre de la porteria de Bernat Torné.
Això va suposar un fort cop en la moral de la Penya que ja no es recuperaria. Els de lila van començar a sentir-se còmodes i 10 minuts més tard van aprofitar el desgavell defensiu dels visitants perquè Sergio Pérez, el capità, posés el 2-0 al contraatac assistit per Sergi que el va deixar sol davant del porter.
A partir d’aquí el partit va tenir només un color, els blaugrana ho provaven tot, des de xuts exteriors fins a pilota aturada amb molt poc èxit. Fins que al minut 82 Albert Sánchez sentenciava el partit amb un tercer gol regalat per Sergi que encarava en Bernat i aprofitava la sortida del porter per passar al seu company que rematava a porteria buida.
Els liles celebraven els gols amb la seva afició que ja havia esgotat totes les bengales i que festejava cada ocasió amb crits i càntics.
No tot acabaria aquí, la pressió va acabar desencadenant en aldarulls quan alguns jugadors de la Penya van encarar-se amb l’afició local que cada cop estava més a prop de la gespa. L’àrbitre va haver d’aturar el partit durant 5 minuts fins que la policia local, ja present al camp des de l’inici, va apropar-se a controlar la situació que, en l’àmbit esportiu, es va saldar amb una targeta vermella per la banqueta de la Penya.
Exaltació dels aficionats de l’UE Castellbisbal per la victòria
Amb el xiulet final de l’àrbitre, l’exaltació va apoderar-se de la grada local que entrava al terreny per felicitar els seus. Després de la salutació dels dos equips, la Penya va ajuntar-se al mig del camp amb l’afició i van cridar tots junts una arenga. El Castellbisbal va repetir el procediment més tard amb els seus.
Així finalitzava el segon derbi de Castellbisbal, un partit que promet, com a mínim, una segona edició l’any vinent, amb nous objectius, nous jugadors i el mateix esperit de poble de sempre.
