Tania “La Violencia” Álvarez s’ha convertit en una de les boxejadores catalanes promesa. El febrer d’aquest any es va convertir en la primera catalana a boxejar al Madison Square Garden, una fita històrica. Ara, Álvarez apunta a Campiona d’Espanya del pes supergall. Per aconseguir-ho, el pròxim 18 de novembre s’enfrontarà a Natali Francesca al Casal Cultural de Castellbisbal. Món Castellbisbal ha parlat amb ella per conèixer com s’està preparant per a aquest combat i la seva història amb aquest esport.
Com vas entrar al món de la boxa? És un esport que ve de família?
La veritat és que vaig entrar al món de la boxa per casualitat. Des de ben petita a casa ens van inculcar el “fer esport” i, per tant, sempre feia alguna cosa. L’any 2016, quan tenia 14 anys, a casa es va parlar d’un gimnàs de boxa a Castellbisbal. La meva mare li estava proposant al meu germà d’anar a provar una classe pensant que li podria agradar, però en sentir-ho, com jo no estava fent cap esport en aquell moment, vaig decidir anar a provar una classe. Va ser la primera vegada que, en practicar un esport, em va agradar tant que volia continuar entrenant i no canviar més.
En quin moment et vas adonar que podies ser boxejadora professional?
Jo vaig decidir que volia ser boxejadora professional des que vaig debutar com a amateur. Aquell dia vaig descobrir que la boxa era la meva passió i al que em volia dedicar. Per tant, quan en Toni em va veure preparada per passar al món professional, no ho vaig dubtar ni un segon. El meu debut professional va ser l’octubre de 2021, després d’haver realitzat 8 combats amateurs.
Aquest 2023 ha estat un gran any professionalment per a tu. Un dels grans moments va ser quan al febrer et vas convertir en la primera catalana a lluitar al Madison Square Garden. Com recordes aquella experiència? Et va afectar la derrota?
La veritat que m’emociona molt recordar aquesta experiència. El fet de pensar que vaig ser la primera dona de tota Espanya que va poder lluitar al Madison Square Garden és brutal. Va ser una molt bona experiència en la qual vaig gaudir de tots i cadascun dels moments allà viscuts. Moltes vegades dic que la primera vegada que jo em vaig sentir boxejadora professional va ser allà, a Nova York. Allà, l’afició per la boxa és com aquí el futbol, o més, i tant la gent com els mitjans et valoraven moltíssim. La derrota en si no em va afectar, l’únic que em va frustrar una mica és que Skye Nicolson no va permetre que cap de les dues es lluís, ja que ella evitava constantment l’enfrontament. No obstant això, em vaig endur una gran lliçó cap a casa. Per tant, definitivament va ser una molt bona experiència en la qual, d’una manera o altra, vaig sortir guanyant.
El pròxim 18 de novembre disputaràs un combat a Castellbisbal pel campionat d’Espanya de pes supergall. Com es prepara una per un combat com aquest?
Per preparar el campionat d’Espanya del proper 18 de novembre, fa mes i mig que visc en una habitació a 2 minuts del gimnàs, entrenant de dilluns a dissabte, allunyada de la família, amics i qualsevol altra cosa que no tingui res a veure amb la boxa. Ara mateix aquesta és la meva prioritat. Allunyada de tot li treus el màxim rendiment als entrenaments, al descans i a la recuperació. Jo diria que, en aquest mes i mig que porto fent aquesta espècie de “camp d’entrenament”, he après molt més que en els 2 anys de professional. Per tant, la preparació per un campionat és molt dura, rigorosa i sacrificada.
La teva rival serà Natali Francesca, una rival que ja has vençut anteriorment. Creus que ha canviat molt la teva rival des que veu lluitar l’última vegada?
Des que vaig lluitar amb Natali Francesca, les dues som boxejadores renovades i completament diferents. Durant aquest període hem millorat moltíssim i cap es pot fixar en la versió que érem fa 2 anys.
En un principi t’havies d’enfrontar a Karla Mérida, campiona d’Espanya del pes supergall. Finalment, no serà així perquè ella té altres compromisos internacionals. T’hauria agradat lluitar contra ella o la rival no t’importa?
Sincerament, no m’hauria importat lluitar contra Karla Mérida. Realment, no em preocupa ni m’importa qui sigui la rival. Penso que qualsevol opció és bona i que les dues són rivals molt vàlides per disputar el campionat.
El combat del 18 de novembre es disputarà al Casal Cultural Castellbisbal, un ring que ja coneixes. Et sembla especial que et juguis el campionat d’Espanya justament a la població on entrenes?
Per a mi és molt maco lluitar pel campionat aquí, a Castellbisbal. Al cap i a la fi, aquesta és la població on entreno dia sí i dia també i em sento com si fos casa meva. A més, al Casal Cultural de Castellbisbal és on he disputat la majoria dels meus combats i és un lloc molt especial per a mi.
Creus que t’ajuda el fet que el combat sigui a Castellbisbal?
És clar! Per a mi és un alè més sentir el suport dels meus companys, familiars i amics a casa. A més, tothom sap que “como en casa, en ningún sitio”.
Passant a parlar de la boxa femenina, creus que la popularitat d’aquest esport ha augmentat en els últims anys?
En els últims anys la boxa femenina ha crescut molt. Cada vegada hi ha més dones als gimnasos practicant boxa i la gent vol veure combats femenins. De fet, molts ja es posicionen com el combat estrella d’un esdeveniment.
Creus que a la boxa hi ha les mateixes oportunitats entre homes i dones?
Dins la boxa no hi ha desigualtats entre homes i dones. El sou no depèn del sexe, sinó del nivell i la visibilitat que tinguis. Això sí, a l’haver-hi menys boxejadores femenines, s’accedeix més ràpid a les oportunitats mundialistes.
