L’any 1974 obria a Castellbisbal la primera ferreteria del municipi a càrrec de la família Esquerda. Actualment; després de 50 anys i malgrat les crisis, la pandèmia i les dificultats, el negoci segueix en funcionament més fort que mai. Aquesta setmana, Subministraments Industrials Esquerda organitzarà un acte de portes obertes per celebrar les cinc dècades de funcionament del negoci. La jornada, que tindrà lloc dijous dia 24 d’octubre, comptarà amb càtering, parlaments, expositors i sortejos. Per descobrir com ha canviat el negoci de les ferreteries, el seu futur i la valoració d’aquests 50 anys, MónCastellbisbal ha parlat amb Jaume Esquerda, actual propietari que viscut tots els alts i baixos de l’empresa.
La seva empresa porta més de 50 anys operant. Parli’m dels inicis del negoci?
Nosaltres teníem una botiga de queviures. El meu pare havia estat treballant al magatzem de Hispano-Suiza, on feien objecte de la llar i ho fabricaven tot ells. Jo crec que d’aquí li venia aquest interès pel sector. El 1974 a Castellbisbal van començar a arribar les primeres indústries, unes 6 o 7 en total, i el meu pare va decidir obrir una ferreteria. Va ser la primera del poble. Tot i això, vam continuar amb la botiga de queviures. Des del principi, a la ferreteria sempre van tirar pel món de la indústria. Al cap d’uns anys, van deixar la venda d’aliments i van fer el salt a la primera gran ferreteria, amb uns 300 o 400 metres quadrats entre tenda i magatzem. Amb el temps vam anar creixent i vam passar de ser una botiga local a un negoci més internacional com l’actual. Pensa que avui dia enviem gènere al pol nord i al pol sud.
Com ha canviat el negoci en tots aquests anys?
Qualsevol empresa ha de ser camaleònica. O t’adaptes als canvis o t’extingeixes. Hem passat del fet que el client et venia a buscar el producte, a anar-ho a portar i ara només fem transport extern. A més, avui dia la rapidesa és el més important. El que arriba primer guanya, cosa que abans no era així. Una altra manera que vam tenir d’adaptar-nos va ser triant molt bé els proveïdors. Nosaltres no tenim la mateixa cosa de dues marques, seleccionem molt bé els proveïdors. La nostra filosofia és: “Que me digan caro, però que no me digan malo”. Cada any valorem els proveïdors i, a més, no admetem cap empresa que no tingui un servei tècnic d’assessorament o un servei de reparació.
“Qualsevol empresa ha de ser camaleònica. O t’adaptes als canvis o t’extingeixes”
I el producte que venen també ha variat?
Ha canviat molt tot. Abans amb un martell i un filferro arreglaven el 90% de les coses i ara hi ha eines molt més específiques i tècniques. A més, teníem una qualitat de caragol i ara en tenim deu. En conclusió, necessites molta més formació. A partir de la crisi del 2010, també vam fer una aposta molt forta pels EPI, els Equipaments de Protecció Individual, i el vestuari laboral. Avui dia, el vestuari laboral és un dels nostres punts més forts, tot a força d’aconseguir que la roba s’adapti a la feina de cada client. A més, actualment el vestuari, a part d’adaptar-se a la feina del treballador, també és una manera de publicitat per l’empresa. Nosaltres adaptem la roba de feina al que requereix el client, perquè qui mana és el client.
En tota la seva història han travessat etapes bones i dolentes, com totes les empreses. Quina ha estat la millor etapa?
En 50 anys és complicat escollir un moment. Nosaltres no hem viscut dels grans èxits, sinó del treball del dia a dia. No hi ha cap moment puntual d’explosió del negoci. Jo sempre dic que el millor moment del negoci serà l’any 2025, perquè els dos anys de feina a la nova seu donaran els seus fruits. Just aquests dies, hem publicat un catàleg virtual de tot el nostre vestuari laboral. Crec que és per aquí per on farem un bon negoci. El millor moment encara ha d’arribar i ha de ser l’any que ve.
“Nosaltres no hem viscut dels grans èxits, sinó del treball del dia a dia”
I la pitjor?
L’etapa de la Covid va ser de les pitjors, va ser un moment de molta incertesa. Recordo que es va anunciar un dissabte, vaig trucar al meu advocat i altres companys de sector per preguntar: “Què fem dilluns?”. El que tenia molt clar és que si tancàvem no tornàvem a obrir. El gran avantatge que vam tenir nosaltres és que teníem una llicència de drogueria i, per tant, érem un negoci essencial. També va ser la primera vegada que nosaltres vam començar a vendre online. Fins aquell moment, nosaltres utilitzàvem la web com a catàleg, però no fèiem venda en línia. Durant aquella època no vaig guanyar diners, però vaig salvar el negoci. En aquest sentit, la recuperació des de la Covid ha estat lenta, però actualment ja hem recuperat números d’abans de la pandèmia i estem en creixement.
Aquest dijous celebren els 50 anys. Que tenen preparat?
Aquest acte, tot i ser de portes obertes, la meva voluntat és retrobar-me amb els clients. Millor dit; aquest acte no és per clients, és per amics. Tota persona que ha estat convidada, ho ha estat com a amic. Estic parlant d’una relació més enllà de comprar i vendre. Fins i tot, estic intentant que el nostre client número 1, que ara té 80 anys, puguin venir. En aquest cas, més que un client ha estat un mestre. Per tant, volem compartir la celebració amb amics professionals que hem fet durant tots aquests anys. És un acte de celebració; és com si jo fes 50 anys o els fes el meu fill. I en aquestes ocasions vols a les persones més properes.
“El comerç local és mort i els Ajuntaments han ajudat a matar-lo”
Els seus inicis van ser amb una petita ferreteria. Quin creu que és el futur d’aquests petits negocis locals?
La ferreteria de barri no té futur, excepte si és molt especialista en un producte que no sigui barat i que sigui molt bo. Les grans companyies, com Amazon o Alibaba, s’ho han carregat tot. Tenen l’avantatge de la immediatesa, però el producte que venen no té res a veure amb el que venem nosaltres. A més, el comerç local és mort i els Ajuntaments han ajudat a matar-lo. Actualment, l’única manera de guanyar contra les grans empreses és amb el servei.
Quina valoració faria d’aquests 50 anys de funcionament del negoci?
La valoració és positiva, a manca de perdre la vida i la vida familiar pel negoci. Jo tinc dues filles, però el meu fill és la ferreteria. Per desgràcia, jo hi he estat més hores per la ferreteria que per les meves filles. L’únic deute que tinc en aquesta vida és a la meva dona, les meves filles i la meva neta. Per tirar endavant una cosa, n’has de sacrificar una altra. El dia a dia se’t menja. Fins i tot en els caps de setmana lliures, estàs pensant en negocis i l’empresa. A més, tinc la sort que hi haurà relleu generacional de les meves filles. Si no n’hi hagués hagut, no hauria agafat la nova seu fa 2 anys. Això em dona tranquil·litat, el fet de saber que l’empresa continuarà després de mi.
“L’únic deute que tinc en aquesta vida és a la meva dona, les meves filles i la meva neta”
Quin és el futur del negoci? Quins creu que són els grans reptes a afrontar?
Com t’he comentat, jo crec que aquest 2025 serà el nostre millor any. Això és fruit a la incorporació al nostre equip de persones que aporten valor. Alguns estan encara per explotar i d’altres estan en formació. Per mi, aquest any que ve és el que hem d’explotar i ho hem de fer interiorment. Per altra banda, el que ens ha de donar una gran empenta és el món ATEX, és a dir, les Atmosferes Tècnicament Explosives. En tota mena d’indústries hi ha risc d’explosions, normalment per culpa de petites espurnes. Doncs, la nostra aposta de futur són tots aquells productes ATEX que no produeixen espurnes. Qualsevol accident a la indústria és per culpa d’una espurna i l’objectiu és evitar-la. Existeixen llanternes ATEX, mòvils ATEX… hi ha un món paral·lel molt més petit, però creiem que serà el futur. Les empreses cada vegada cuiden més la seguretat i hi ha demanda d’aquests productes.
