El tercer Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat Terres que alimenten, abordava l’autosuficiència alimentària dels municipis del territori a partir de la seva superfície agrícola disponible per abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat. Com està Castellbisbal? La resposta és malament. L’autosuficiència és del 9 per cent.
Hi ha prou superfície agricola en els municipis de la demarcació de Barcelona?
Disposen els municipis de la demarcació de Barcelona de prou superfície agrícola per alimentar els seus ciutadans amb aliments de proximitat? Més aviat no. La producció d’aliments continua sent una de les principals responsabilitats dels ajuntaments en el context de la “nova eqüació de la sostenibilitat”, indica Terres que alimenten. Aquest concepte d’urbanisme ecològic parteix de la base que el territori s’ha de planificar si vol «satisfer alimentàriament una població determinada» i valora, entre d’altres factors, el canvi climàtic, el desplaçament demogràfic i el creixement de les ciutats en detriment dels espais agraris.
“Sembla del tot escaient que pobles i ciutats es plantegin no només la planificació dels espais industrials, naturals, residencials i terciaris, sinó que també es preocupin per la planificació dels espais productius alimentaris.” Suïssa ha establert una “dotació de sòl per habitant”, és a dir, ha fet una reserva de sòl agrícola que garanteix la producció d’aliments a nivell nacional. més enllà de la seguretat que dóna el fet de gaudir d’una bona quantitat de menjar, cal pensar també en la seva qualitat.
Els pobles es creaven allà on hi havia aigua per regar els camps
Històricament, els pobles i ciutats es van assentar allà on hi havia prou aigua per conrear els horts i proveir-se d’aliments frescos que eren difícils d’emmagatzemar o transportar sense fer-los malbé. Els dos elements que determinaven la ubicació i la dimensió dels enclavaments poblacionals eren l’aigua i la terra. Avui, no cal.
