La Ferreteria Industrial Esquerda és una de les indústries amb més història de Castellbisbal. Amb gairebé cinc dècades d’experiència a l’esquena, Jaume Esquerda ens obre les portes de la seva nova seu, que opera fa més d’un any.
Comencem pel principi de la història. Parli’ns sobre el naixement de Subministraments Industrials Esquerda. Des de quan funciona?
De tota la vida! Bé, tota la vida… gairebé. A casa teníem una botiga d’alimentació. Els meus pares venien pollastre, conill, vi… I el meu pare, veient la transformació que estava vivint Castellbisbal, que s’estava industrialitzant, va tenir la idea d’obrir una ferreteria. En aquell moment, al poble hi havia només 10 o 12 indústries, i alguns petits autònoms. La ferreteria va obrir l’octubre de 1974, era un local petit, com una segona feina, ja que el negoci principal era el de la botiga alimentària. Però la meva mare va caure malalta i el meu pare va decidir posar més pes a la ferreteria, intercanviar el local amb l’altra botiga per tenir més espai. En aquella època tot eren pagesos que venien a comprar tela per arreglar les conilleres… La ferreteria estava més pensada per coses de casa que no pas en la indústria. Amb el temps vam anar ampliant l’espai i el magatzem. El problema és que al carrer Major, que ara és només per vianants, els dilluns hi ha mercat… i perdem un dia de feina a la setmana i les càrregues i descàrregues es compliquen. Així que, fa una mica més d’un any vam decidir buscar un lloc més gran per l’empresa de serveis que som avui dia.
I ja porten aquí un any.
Sí, el dia 19 va fer un any. Vam aprofitar l’aniversari del fundador per obrir.
Aquesta empresa la va fundar el seu pare, ara la porta vostè i hi treballen les seves filles. La definiria com una empresa familiar?
Intento que sí, però aquí jo no soc el papa ni elles són les filles. A casa no es parla de feina, està prohibit de tota la vida. Si s’ha de parlar alguna cosa de feina, es parla aquí, i cadascú ha de saber les seves responsabilitats. Però sí, l’empresa és familiar. I quan busques algú per un lloc de responsabilitat, evidentment busques algú de confiança, però també algú amb talent. I avui dia les persones amb talent valen el triple.
Són gairebé cinc dècades al sector de la ferreteria. Com ha evolucionat?
Nosaltres, des de l’any 74 fins a finals de la dècada dels vuitanta no ens vam moure de Castellbisbal. A partir de l’any 88 ens vam començar a obrir cap a la comarca, a tenir comercials que anaven a les empreses. I en el sector, avui dia la rapidesa és la que mana. El que arriba primer, guanya. Hi ha una gran evolució, i des de l’any 2015 aproximadament saltem a les vendes en línia, que ja comencen a ser massives. Nosaltres ja tenim les nostres webs, però ara fa un any que estem treballant en un projecte digital nou molt interessant, per oferir als clients una venda gradual i personalitzada, accés als estocs… Aquest és un dels grans reptes, la digitalització. S’ha de digitalitzar
tot, i la logística és un pas entremig per arribar a la sostenibilitat. És un cicle; anem primer per la digitalització per arribar a la sostenibilitat, i per arribar-hi, cal millorar la logística.
En quin punt es troben?
Ara estem en aquest punt entremig, i anem fent passes. Per exemple, nosaltres vam passar de les bosses de plàstic a les bosses de paper i, avui dia, ja no comprem res. Reciclem tot l’embalatge, ho reaprofitem tot. Aquest és un canvi que hem fet. I sabem que n’hem de fer molts, hem de fer la nostra part. Una altra cosa que estem intentant és reduir la petjada de carboni evitant viatges innecessaris. Per exemple, si un client de Saragossa em demana una cosa que ha de venir de Bilbao, volem aconseguir que vagi directament, sense passar per aquí. Això depèn dels sistemes logístics de cada empresa proveïdora, nosaltres hi estem insistint.
Digitalització i sostenibilitat. Aquests serien els punts claus de l’evolució en el sector, doncs.
I als quals l’empresa es va adaptant.
Es dediquen a la venda al detall i també al subministrament industrial. Quin és el públic principal, allà on recau el gruix majoritari de les vendes?
El gruix principal, per a nosaltres, és la roba laboral. Roba, calçat, equips de protecció individual (EPIS)… Això ho vam començar a vendre després de la crisi de l’any 92, ens vam especialitzar perquè va haver-hi una gran davallada de vendes. Vam pensar: “Vendrem menys trepants, però la Llei va posant normes de com ha de treballar la gent per no tenir accidents, i aquí hi ha un nínxol de mercat important”. Així doncs, el nostre client principal són les empreses, on hi ha persones de manteniment, o enginyers… que diuen “s’ha de fer això, i necessitem aquests equips”. O ho saben, o els assessorem. I si no en sabem prou, busquem informació.
A on?
Amb els nostres proveïdors. Nosaltres, quan vam venir aquí, vam decidir que per cada gamma treballaríem amb un sol proveïdor. Primerament, per concentrar. I també perquè així, de cara a ell, som un punt de venda. Això ens permet mantenir una relació més estreta, poder parlar cara a cara. I a tots els proveïdors se’ls demanen tres premisses.
Quines són aquestes premisses?
En primer lloc, una relació qualitat-preu real. Podem vendre màquines més cares, i pot costar una mica més que vendre màquines barates, però si el preu és alt i la qualitat ho val, podem oferir unes bones condicions al client. El segon element que demanem és que tinguin un servei tècnic d’assessorament. Com deia, si no sabem alguna cosa, ens informem, preguntem, no mentim. I si tenim un dubte, vull poder fer una trucada al proveïdor i que em respongui amb immediatesa algú que ho pugui resoldre sobre segur. I la tercera i última premissa és que tinguin un servei d’assistència tècnica (SAT). Venem màquines a professionals que no les poden tenir aturades. S’espatlla, et truco, reculls, repares i retornes. Aquest seria el concepte: primera marca, bon servei tècnic i un SAT potent. Tots els proveïdors que han entrat aquí, han entrat sota aquestes premisses. És una aposta de qualitat revisable anualment. Si han complert, seguiran. Si no, no
Aquestes premisses que posen, deixen entreveure alguns dels seus valors de marca, com el servei. Vostè, quins diria que són els valors que defineixen Subministraments Industrials Esquerda?
Sí, el servei ens defineix. I la seriositat i la seguretat. La seriositat perquè està prohibit dir mentides. Si diem una mentida és perquè ens han enganyat o ens ha fallat algú. Però m’estimo més dir “no ho sé”, i això és el que jo transmeto. I la seguretat, perquè si dic que demà arriba el paquet, és que demà arriba el paquet.
Parlava de la roba laboral i els EPIS. Diria que aquests són els seus productes estrella?
També treballem molt l’eina manual. I dins de l’eina manual, ens estem intentant especialitzar en ATEX, que són antiexplosives. A indústries com la petroquímica, la química… qualsevol ambient que pugui ser explosiu, no es pot utilitzar un martell de ferro normal, perquè si salta una espurna… imagina’t. O en ambients on hi ha càrrega d’electricitat estàtica. Així que estem ampliant aquesta gamma, ja que existeix tot un món “antiespurnes”, i aquest és un camí que estem intentant obrir a escala peninsular. D’altra banda, estem intentant informar a la gent que es dedica al món alimentari, perquè és una indústria en la qual ja no es pot usar el ferro, i tenim una altra gamma que és la de l’inoxidable, i dins de l’inoxidable hi ha una part específica per la indústria alimentària. Per això estem pensant a fer cursets, assessorament directe.
Per tant, a més de dedicar-se a la venda, també fan assessorament tècnic avançat a empreses. Què ofereixen dins aquest servei?
L’assessorament directe, l’assessorament que pot ser causat per cursets, l’assessorament directe del proveïdor… Ara n’estem preparant un de la mà d’una altra empresa que és l’assessorament amb estalvi; proporcionar a les empreses uns dispensadors d’EPIS i de consumibles, com una màquina de “vending”, i cada treballador amb la seva targeta pot obtenir els materials i equips que necessita per la seva tasca durant la seva jornada. Una manera d’automatitzar i tenir control sobre les despeses. També tot el que té a veure amb l’emmagatzematge; sensors que detecten la quantitat d’un producte determinat que hi ha, i quan s’ha de tornar a aprovisionar. És un assessorament que el que ofereix a la llarga és estalvi, com el seu nom indica. I és el que les empreses volen, busquen l’estalvi, i igual que ens demanen un pressupost a nosaltres, el demanen a deu més. S’ha d’estalviar a l’hora de comprar, però també s’han de controlar les despeses. I això són eines que nosaltres donem a les empreses.
Diu que les empreses els demanen pressupost a vostès i a deu més… Què els diferencia de la competència?
Jo crec que són la seriositat i la seguretat que oferim. Fa unes setmanes vam passar pressupost d’una màquina a un client, i em va trucar per dir-me que a un altre lloc li feien més barat i, a més, li feien un regal. Així i tot, ens ho va comprar a nosaltres. Quan li vaig preguntar el perquè, em va dir: “Per seguretat, perquè jo sé que el dia que em dius que arriba, arribarà”. Em vaig sentir molt satisfet. Com he dit abans, aquí no es diuen mentides. Jo hi ha dues coses que no tolero; la mentida i la impuntualitat. I això ho compleixo amb els meus clients.
En aquest panorama actual on la digitalització té tant de pes, creu que vostès encara tenen clientela gràcies al boca-orella?
Sí. El boca-orella encara té pes. Entenem a certs quilòmetres, és clar. Si vull arribar a Sevilla, per exemple, costa més que arribi. Però sí, encara segueix.
Porten molts anys i han sobreviscut a crisis econòmiques, a la pandèmia per la Covid… Com ha estat fer front a aquestes situacions?
Totes les crisis tenen una part positiva i una negativa. La negativa és que has de patir molt. La positiva és que tot el que no mata, endureix. I jo em quedo amb això.
Parlem de la Cambra de Comerç de Terrassa. Són un dels 45 membres del Ple de la Cambra. Quin paper hi juguen vostès?
Nosaltres, dintre de la Cambra, representem el món del comerç. La Cambra té moltes coses a fer, i a la vegada diria que poques. I m’explico: crec que hi ha massa institucions al darrere. O ho fa un, o ho fa un altre. La resta és duplicar costos, duplicar estructures. La Cambra, evidentment, està formada per indústries grans i petites, però el comerç local està poc representat. Les associacions de comerciants han minvat molt. Per què? Algunes perquè no s’ha fet relleu generacional, altres perquè han tancat, altres perquè no els ha anat bé el tema del lloguer de locals… Però la Cambra pot treballar pel petit comerç fent les coses fàcils. Ara per ara, pel que vol començar de zero, el que abans anomenàvem finestreta única, les coses no funcionen. No pot ser tanta burocràcia.
Per tant, creu el paper que la Cambra de Comerç ha de jugar aquí, a Castellbisbal, és el de posar les coses més fàcils per incrementar el petit comerç?
Sí. La indústria gran ja té els seus assessors, té els seus enginyers, té els seus equips i té recursos suficients perquè una persona pugui estar setmanes encarregant-se de la burocràcia. Cal centrar processos, unificar-los, optimitzar i fer les coses més fàcils a petits comerciants. Jo ja vaig ser part de la Cambra anteriorment, i a més, representava totes les Cambres davant del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya de Comerç. Aleshores
estàvem amb els espais oberts, es volia fer una rambla, un lloc comercial. D’allò en dèiem comerç Mediterrani i, aprofitant el tema, cal dir que abans fèiem la compra passejant. Avui, a causa de certes companyies, la fem asseguts al sofà de casa. Aquestes companyies creen colesterol!
