La masia de Ca n’Oliveró, de Castellbisbal, és una de les impulsores en la recuperació d’una varietat de faveta tendra pròpia i tradicional. La Campamar és una planta lleguminosa que està plenament adaptada a les condicions agrícoles del Vallès Occidental i a la nova situació climàtica.
Es tracta d’un projecte que es remunta a l’any 2020, i que compta amb Pere Botifoll com un dels seus artífexs. Va ser ell qui va donar la idea a la Fundació Sant Galderic i qui, a través de la Fundació Miquel Agustí, van començar la recerca de la fava idònia per a la comarca. L’objectiu és aconseguir un producte atractiu tant per agricultors, restauradors i ciutadania. Es va intentar amb la col brotonera, però no va acabar de triomfar.
Ara, després de proves amb diferents variants de faves, es va determinar que la local Campamar -amb arrels rubinenques- era qui més complia els requisits buscats: “té una gran tolerància a la sequera i el seu baix requeriment de mà d’obra. També és una varietat rústica que necessita pocs tractaments fitosanitaris i presenta una bona qualitat orgonolèptica”, ha explicat Ferran Cortada, de la Fundació Sant Galderic.
Botifoll assenyala que el cultiu de la faveta tendra “és fàcil de preparar i cuidar, es pot multiplicar la llavor, es pot treballar a petita escala i obtenir un producte diferenciat, i a més, s’adapta perfectament als terrenys del Vallès”. També indica que tot i que, per ara, s’està fent cultiu tradicional, permetria fer cultiu extensiu, “essent una bona alternativa al cereal, la qual cosa permetria fer rotacions i millorar la qualitat de la terra”.
Com és la faveta Campamar
Com és aquesta faveta Campamar? Segons el xef Jorge Bonilla es tracta d’una varietat que destaca “per tenir una pell molt fina, i és molt carnosa. És suau i no es repeteix a l’estómac, perquè és més tendre que la fava més corrent”. En el primer tastet que es va poder fer aquest dimarts, en l’acte de presentació del projecte, els assistents van poder degustar una amanida de favetes, un mar i muntanya i favetes amb botifarra terregada. “Surt espectacularment bona. I permet ser un primer plat, un plat únic o un aperitiu”, afirma.
Des de Ca n’Oliveró i la Fundació Sant Galderic es va buscar un aliat per ajudar a fer difusió d’aquesta faveta tendra. El van trobar en la Fundació Prodis, que ja fa un parell d’anys que treballa en l’elaboració i conservació del producte. El projecte encara es troba en una fase inicial, però ha aconseguit atraure set productors més i que des d’aquesta primavera es trobi al restaurant Els Telers, amb plats creats pensats per potenciar aquest ingredient.
S’espera que l’any vinent, la producció de la Campamar superi els prop de 100 quilos actuals, i així poder abastir durant bona part de la temporada els restaurants de la Fundació. També s’està estudiant si es podria crear una Setmana de la Faveta Campamar, i d’aquesta manera, acabar de fer-la atractiva a altres establiments de la comarca.
