El Pont del Diable, també conegut com el Pont de Sant Bartomeu, és un pont situat entre les poblacions de Castellbisbal i Martorell i creua el riu Llobregat, unint així les comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Aquesta meravella arquitectònica és un dels llocs més coneguts i misteriosos de la zona, envoltat de més d’una llegenda que ha anat transcendint generació rere generació.
La història arquitectònica del Pont del Diable
El Pont del Diable és una reconstrucció realitzada l’any 1963 d’un pont gòtic de 1295, sobre una base romana. El seu origen data el segle 10 a.C. aproximadament, i formava part de la Vía Augusta.
Fins al segle XIV va ser l’únic pont de la vall baixa del Llobregat. De l’època romana es conserven algunes parts com els estreps del pont on es poden apreciar les inscripcions de les legions que van treballar (legions X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix), i també es conserva un Arc Triomfant honorífic del segle II.
El primer pont va ser destruït per una gran riuada que va enderrocar el pilar central. Després de la catàstrofe es va reconstruir com un pont gòtic d’un sol arc. Durant la història s’ha anat restaurant, i durant la Guerra Civil Espanyola, l’arc central va ser destruït per l’Exèrcit Popular Republicà.
Actualment, el pont d’uns 130 metres està format per tres arcs apuntats de gran mesura que s’alcen sobre el riu. La simetria i l’elegància del seu disseny gòtic són un reflex de resistència al llarg dels segles, malgrat els desafiaments naturals i les guerres que han afectat la regió.
Les dues llegendes del pont
Al llarg de la història s’han anat creant llegendes al voltant del pont i la figura del diable, d’aquí el seu nom. Hi ha persones que el coneixen pel seu pacte amb una àvia o pel pacte amb una serventa.
La primera llegenda explica la història de la impossibilitat del poble en intentar travessar el riu Llobregat quan creixia el cabal, ja que suposava un gran risc per als seus habitants. Després de les pregàries del municipi, es va presentar el diable per oferir-los un pacte. Ell construiria un pont amb la condició de portar-se amb ell al primer que el creués. Tot i que el poble no estava gaire d’acord, una anciana va acabant acceptant les condicions. Quan el dimoni va acabar la construcció, l’anciana es va apropar al principi del pont semblant que tingués la intenció de creuar-lo.
De cop i volta, de dins del seu cistell va treure un gat negre que va creuar el pont. En aquest punt, la senyora es va dirigir al diable i li va dir que aquí tenia el primer que havia travessat el pont. Les coses no van sortir com el diable esperava i va desaparèixer amb l’ànima del gat, deixant el pont que anys després, encara uneix el municipi de Castellbisbal i Martorell.
Però aquesta no és l’única història que s’explica, la segona és la llegenda de la serventa.
En aquesta, es presenta una serventa que havia d’anar tot el dia a buscar aigua a la font de l’altra banda del riu. Un dia que el riu baixava a una gran velocitat i ple d’aigua va ser impossible creuar-lo, i va pregar alguna solució. Tot just després de dir-ho, va aparèixer un cavaller prometent-li que construiria un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima.
La serventa va acceptar i el diable disfressat de cavallar va començar amb el treball de construcció. El temps passava i estava a punt de matinar, quan de sobte, un soroll va despertar al gall de la masia, que va emetre el seu cant.
Com que el diable només podia treballar durant la nit, en sentir el gall va pensar que ja era de dia. El problema era que no havia acabat la seva tasca i va tirar l’última pedra que tenia a les mans. En caure, la pedra va quedar vertical, tal com continua actualment. El dimoni va desaparèixer i la serventa va aconseguir salvar la seva ànima.
