L’època nadalenca està plena de tradicions i costums populars arreu del territori català. Una d’aquestes tradicions de Nadal que podeu trobar en molts municipis és l’obra dels Pastorets. A Castellbisbal no existia aquest costum, ja que feia molts anys que no s’interpretava al poble. Malgrat això, l’any 2018 l’entitat teatral Molta Comèdia va decidir recuperar aquest espectacle al municipi. Per conèixer com va renéixer aquesta obra i com es prepara una funció tan especial, Món Castellbisbal ha entrevistat a David Bonilla, creador de Molta Comèdia i director dels Pastorets de Castellbisbal.
Com li va sorgir la idea de fer els Pastorets de Castellbisbal?
L’entitat Molta Comèdia va sorgir l’any 2018. En aquell moment, em trobava en el traspàs entre acabar la carrera de Comunicació i Indústries Cultural i presentar-me a les proves de l’Institut del Teatre. I vaig pensar, que faig? Era com un any sabàtic per a mi. Jo no sabia què eren Els Pastorets i vaig començar a buscar informació. Sempre n’he sentit a parlar d’ells, però exactament no sabia de què anava. Vaig entrar a YouTube i vaig trobar els de Vilanova i la Geltrú. Em vaig pixar de riure veient actors consagrats en l’escena teatral catalana actual com Dafnis Balduz i Toni Albà. Llavors, el Nadal del 2017 vaig començar a anar a veure l’espectacle a diversos municipis de Catalunya; els de Molins, la Joventut de la Faràndula de Sabadell, els del Social de Terrassa… i vaig decidir que això s’havia de fer al poble.
I com s’adapta una obra tan coneguda com els pastorets?
Jo vaig llegir l’obra original i vaig pensar: això és molt llarg. Vaig mirar com ho havien adaptat a altres pobles. De cadascun d’ells he agafat algunes referències: de la Faràndula de Sabadell vaig emmirallar-me amb l’espectacularitat dels decorats, la dinàmica de l’obra i el treball dels actors i les actrius; de Terrassa em va agradar l’energia dels dos pastorets, alguns gags; de Vilanova i la Geltrú la manera de dir el text, l’essència que transmetien… també cal dir que de cadascun d’ells feia una valoració interna del que no m’havia agradat o com jo ho milloraria de cara als Pastorets que faríem nosaltres. Al cap i a la fi, hi ha una decisió de què volem mostrar i com fer-ho de la millor manera possible, que agradi, que enganxi, que quedi bonic, que s’entengui i que ens ho passem molt bé.
A més de dirigir, també fa el personatge d’en Rovelló. Com compagina dirigir i actuar?
Jo volia fer els Pastorets i també volia fer de Rovelló, però si jo actuava no hi havia ningú que dirigís. Per tant, també ho faig jo. També passa que, com que el Rovelló està en moltes escenes, qualsevol cosa que passi jo ho puc resoldre a l’escenari. El més difícil de dirigir i actuar és que actues amb una visió de direcció. A vegades el que passa als assajos és que per coordinar bé l’escena pel que fa a la imatge que vull, necessito sortir i mirar-la des de la distancia, de manera que no puc ser a l’escena. Llavors tiro les meves frases i els dic: imagineu-me! En els últims assajos sí que m’hi poso perquè s’han d’acostumar a tenir-me a l’escenari.
“El més difícil de dirigir i actuar és que actues amb una visió de direcció”
Com a director, com es busca qui farà d’un personatge tan icònic com el Lluquet?
Jo volia que fossin joves, perquè l’energia jove et dona un ímpetu a l’obra. Llavors vaig pensar; si jo soc en Rovelló, he de buscar algú de la meva edat o similar. En el seu moment vaig buscar joves que fessin teatre i vaig conèixer en Miquel Sastre. Actualment és en Roger Torné, que s’estrena com a protagonista enguany. Pel que fa als altres personatges, n’hi ha alguns que els tenia molt clars, però d’altres que han estat una troballa. Un exemple és en Llucifer, que no havia fet teatre abans.
Ha comentat que té 80 persones a l’obra i amb nivells molt dispars de coneixement del teatre. Com ho gestiona això?
Jo que he sigut actor i m’hi sento molt identificat amb ells. Hi ha directors que els costa posar-se en la pell de l’actor. Jo els comprenc amb tot el que els passa. La clau està a agafar gent que ha fet teatre amateur tota la vida i barrejar-la amb gent nova. Això fa que aprenguin els uns dels altres. Aquest còctel provoca que les obres quedin bé i que tinguin el seu encant. El més difícil de gestionar tantes persones és quadrar horaris d’assajos que vagin bé a tothom.
“La clau està a agafar gent que ha fet teatre amateur tota la vida i barrejar-la amb gent nova”
Enguany hi ha alguna novetat que ens pugui avançar?
la novetat més gran és que hi ha molta gent nova. Prefereixo que s’estudiïn el guió original i ara, aquests últims dies, potser penso a incloure alguna cosa nova, per donar-li més tocs d’humor en relació amb l’actualitat. El que sí que incorporarem enguany a la sardana és el Coti x Coti. També comptarem amb la coral La Nadalenca. Em fa moltíssima il·lusió, perquè la música en directe és meravellós i li dóna un caliu, una màgia i una grandesa a l’espectacle. Cal dir que enguany respectarem bastant el text, perquè l’any vinent celebrem el 5è aniversari, farem les funcions novena i desena. Una d’aquestes cau el dia 28 de Sants Innocents i, tal i com vam fer el 2019, hi haurà molts tocs d’humor i moltes sorpreses més que ja s’estan preparant.
Com ha comentat, ha vist moltes obres dels pastorets. En aquest sentit, que creu que té aquesta obra que té tant d’èxit a Catalunya?
Jo sempre els dic que l’experiència de Els Pastorets no és només fer-la, és tot el que hi ha al darrere. Té una màgia de trobament amb les persones, tant les qui ho fan com les que ens venen a veure. Em faria molta pena que un any no es fessin, perquè fan cohesió. L’èxit rau en la força de la gent, les ganes de fer-la, de passar temps conjuntament i, sobretot, de riure. Això és el que nosaltres volem aconseguir cada any i que enganxin a persones de totes les edats. Ara que la gent del poble ja ha tingut oportunitats per veure-la, volem que s’apuntin a fer-la, i que els nens i nenes la coneguin i se la facin seva.
“L’experiència dels pastorets no és només fer-la, és tot el que hi ha al darrere”
Què creu que ha de tenir una obra dels Pastorets per ser exitosa?
Jo crec que ha d’haver-hi esforç i moltes hores, tant de preparació pel que fa a la producció com d’assajos. El producte ha de ser bo i fer que la gent no s’avorreixi en cap moment. Que hi hagi dinamisme i que sempre hi passin coses. Per altra banda, l’èxit rau en fer-los identitaris, que siguin un referent de la població, únics i especials. Al cap i a la fi, cadascú es fa seus els pastorets que té a casa seva, però també ha de servir per a les persones que son d’altres pobles. En aquest sentit, des d’un principi vaig tenir en compte que la gent que vingués de fora també els gaudís, adaptant el text de manera que sabessin qui som nosaltres els pota-rojos i pota- roges.
