El Pont del Diable de Castellbisbal és un dels monuments més emblemàtics del municipi, però també ha estat l’origen de moltes llegendes per explicar el seu origen. Malgrat que històricament se sap que és d’origen romà, de finals del segle a.C., hi ha moltes històries que adjudiquen la seva construcció al Diable, principalment pel nom.
A continuació us contarem dues de les llegendes més populars sobre el Pont del Diable que intenten donar una explicació al seu nom i l’origen. Totes dues llegendes van ser recollides per l’escriptor Albert Ruiz i Elias l’any 1998 en el llibre ‘Notes històriques: parròquia de Castellbisbal’.
El diable i el gat
Segons aquesta llegenda, als veïns de Martorell se’ls va encarregar la construcció d’un pont, però volien construir-lo amb un sol arc. Malgrat l’esforç per part de tot el poble, l’amplada de la construcció feia impossible que l’estructura només tingués un arc. Mentre tots els presents discutien sobre com podien fer-ho, un jove va oferir-se a acabar el pont ell sol en una sola nit. La seva única condició era quedar-se l’ànima de la primera persona que passes pel pont. En escoltar això, el director de l’obra, malgrat la sorpresa de la resta d’assistents, va acceptar amb total tranquil·litat.
L’endemà tot el poble es va dirigir cap al pont i, per la seva sorpresa, estava totalment construït. En arribar, el jove va reclamar el seu pagament. Va ser en aquell moment que el director de l’obra va obrir una bossa i d’ella en va sortir un gat. El director li va dir al jove que ja tenia la seva ànima, ja que el gat va ser el primer a travessar el pont. El jove, que va resultar ser el diable tal com el director sospitava, va desaparèixer tot decebut. Per tant, segons aquesta llegenda, és per aquest motiu que al pont entre Castellbisbal i Martorell tothom en diu el Pont del Diable.
La Llegenda de la Pedra Dreta
La llegenda de la Pedra Dreta diu que el Diable li va demanar l’ànima a un home. Aquest va acceptar, però només si el diable construïa un pont sobre el riu Llobregat abans de la mitjanit. El Diable va acceptar i es va posar a treballar de valent. Tot i això, just quan baixava l’última pedra, van tocar les dotze de la nit al campanar de Prats de Lluçanès i el diable va marxar sense l’ànima de l’home.
Actualment, encara es diu que en el Pont del Diable i manca una pedra, que és la Pedra Dreta. Es tracta d’un monòlit situar al costat del camí entre Prats de Lluçanès i la vall de Merlès, conegut com la Pedra Dreta del Grau. Al voltant d’aquesta pedra existia el costum de ballar un contrapàs el Diumenge de Pentecosta.
