És dissabte al vespre i l’auditori d’Els Costals es comença a omplir. Cares conegudes es retroben i castellbisbalencs i castellbisbalenques de totes les edats se saluden efusivament, encara drets, mentre busquen els seus seients. Moments després, les butaques vermelles de la pista del davant de l’escenari ja són totes plenes, i algunes butaques de les grades també estan ocupades. A l’ambient s’hi respira una barreja entre emoció i nervis, fins que pocs minuts després les llums s’apaguen gradualment, la gent emmudeix i, just abans que el teló s’obri, se sent una veu que demana la desconnexió dels telèfons mòbils i diu: “Benvinguts al teatre!”. Està a punt de començar una nova funció de l’Elenc Teatral de Castellbisbal, un ritual que es fa gairebé cada any des de fa mig segle i que és un dels més arrelats de la tradició cultural castellbisbalenca.
D’entre totes les activitats culturals que es duen a terme a Castellbisbal, la que més s’ha mantingut, evolucionat i reinventat en el temps és el teatre. L’exponent del teatre amateur castellbisbalenc més antic de què es disposen documents és Jordi Mumany i Sardà, i el seu fons es troba a l’Arxiu Municipal de Castellbisbal, creat el febrer de 2015. Jordi Mumany va actuar en nombroses obres de teatre com a actor amateur dins de l’Elenc Parroquial del poble (i després a l’Elenc Teatral del Casal), amb actuacions al saló del Bar l’Aranya, al Casal Cultural i Recreatiu i a altres poblacions fora de Castellbisbal. L’Arxiu conté més de 700 documents que inclouen fotografies, cartells i programes de mà d’algunes de les representacions teatrals que es van fer durant els anys 50 i 60 a Castellbisbal, com “La ferida lluminosa”, “És el cor qui mana”, “Romeu de 5 a 9” o “L’amor venia en taxi”.
El naixement de l’Elenc Teatral de Castellbisbal
Entre els anys 60 i 70, Castellbisbal es va quedar sense locals on poder fer actes públics a causa de la desaparició de les dues sales que hi havia (una la van transformar en cinema i l’altra la van enderrocar), i per aquest motiu va sorgir la idea de construir un lloc especial per a la gent del poble, amb el desig de tenir un entorn cultural renovat. És per això que l’any 1974 es va inaugurar el Casal Cultural i Recreatiu, un edifici polivalent que acull, des de llavors, una gran quantitat d’activitats culturals i lúdiques.
En el moment de l’estrena del recinte, l’Ajuntament va demanar als castellbisbalencs Raimond Torres, Josep Mateu, Josep Miquel Puig i Jordi Mumany que apleguéssin gent del poble que ja havia fet teatre alguna vegada per tal de fer representacions al Casal, ja que el teatre era la principal aposta d’entre les activitats que es farien al nou edifici. A més, els diners de la taquilla es destinarien al bon funcionament de l’economia del Casal. Així va néixer l’Elenc Teatral del Casal, actualment anomenat Elenc Teatral de Castellbisbal. Aquell primer any va ser l’any més prolífic, amb 6 obres assajades i representades i, 50 anys més tard, l’Elenc ja n’ha representat 84. Durant els primers anys un dels fundadors de la companyia, Raimond Torres, va ser el director més prolífic, amb 15 obres a les seves esquenes, i els co-fundadors Josep Mateu i Josep Miquel Puig, i altres castellbisbalencs i castellbisbalenques, també van dirigir representacions per a l’Elenc durant els seus primers anys.
A partir dels anys 80 i 90, els principals directors que van fer el relleu als de la primera generació van ser Vicenç Pastallé (6 direccions), Rosari Mallol (11 direccions) i Fina Torres, filla de Raimond Torres. 44 anys després de la primera obra des de la direcció, Fina Torres és la directora més prolífica de la història de l’Elenc Teatral, amb 25 obres de teatre dirigides, la darrera l’any 2021 (“Qui va matar el meu pare”). Fina Torres ha estat la cara principal de l’Elenc durant els últims 30 anys, i també va ser actriu de la companyia en moltes ocasions des de la seva fundació. La darrera vegada va ser l’any 2013, en un paper dramàtic representant la matriarca d’una família a “Germanes” de Carol López, obra que també va dirigir. Des del 2012, les representacions de l’Elenc tenen lloc a l’Auditori d’Els Costals, inaugurat aquell mateix any, però una de les representacions més recordada pels castellbisbalencs i castellbisbalenques es va dur a terme al Casal l’any 1996 i es va anomenar “Això ja passa!”. L’obra va ser un homenatge per commemorar els 100 anys del Cinema i va representar fragments de diverses pel·lícules, començant des del cinema mut, amb un guió que va crear la companyia de forma participativa. L’obra va involucrar més de 100 persones.
Actualment, l’Elenc està format per un grup d’entre 5 i 10 actors i actrius, acompanyats per un equip reduït d’apuntadors, tècnics i ajudants. Tots ells són aficionats i apassionats del món del teatre i preparen obres de teatre regularment, que s’interpreten durant un cap de setmana, sense ànim de lucre i amb l’únic objectiu d’oferir als espectadors una interpretació teatral de qualitat. Des de l’any 2007 l’Elenc només representa obres d’autors contemporanis i actuals, però el tipus d’obra que es planteja i la disponibilitat dels membres de l’equip marquen la plantilla d’actors de cada representació. El periodista de RAC1 i actor de la companyia, Xavi Pardo, va explicar a El Periódico l’any 2014 que el grup estava acostumat a representar exclusivament comèdies i vodevils fins que, el 2013, “representar un drama com Germanes va ser un punt d’inflexió per a nosaltres, i ens va sorprendre veure que alguns espectadors ploraven emocionats”. Des de llavors, l’Elenc ha representat altres drames com “Paraules Encadenades” (de Jordi Galcerán) el 2015 o “L’habitació de la nena” (de Josep Maria Benet i Jornet) el 2023.
Durant els 50 anys d’història que té l’Elenc Teatral, multitud d’actors i actrius no professionals de Castellbisbal han representat tot tipus de clàssics com “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà, “El Conte de Nadal”, de Charles Dickens, o “L’amor venia en taxi”, de Rafael Anglada, i altres obres més contemporànies com “Torna-la a tocar, Sam”, de Woody Allen, “Boulevard”, de Carol López, o “De què parlàvem?”, d’Alan Ayckbourn. Les obres són sempre en català i volen apropar el teatre al públic castellbisbalenc, fent representacions de qualitat en un entorn local i amb molts pocs recursos.
Els pastorets i les noves generacions
L’any 2018, el castellbisbalenc David Bonilla va iniciar un projecte per representar al poble “Els pastorets”, l’obra clàssica nadalenca de Josep Maria Folch i Torres que narra les aventures de dos pastors durant l’anunciament del naixement del nen Jesús. Bonilla ja havia participat com a actor alguna vegada a l’Elenc Teatral de Castellbisbal i l’any 2016 va dirigir el musical “Boscos endins”, de Dagoll Dagom, també com a obra de l’Elenc. A més, és conegut per formar part de la coral del Club Súper 3 i per haver participat al programa Oh Happy Day de TV3, entre moltes altres representacions i obres teatrals.
Així doncs, amb la representació de “Els pastorets” el desembre de 2018 va néixer l’associació Molta Comèdia, una nova companyia teatral que vol enganxar les noves generacions castellbisbalenques al teatre. Els anys següents i fins a l’actualitat, Molta Comèdia ha representat anualment l’obra de Josep Maria Folch i Torres durant les dates de Nadal (incloent variacions de temàtica i guió depenent de l’any). Però el nou elenc no només representa “Els pastorets”, sino que també duu a terme altres tipus d’obres de teatre. L’octubre de 2021, l’elenc encapçalat per David Bonilla va oferir una nova cara estrenant “TOC TOC”, una comèdia de Laurent Baffie. Aquesta representació va impulsar una companyia formada majoritàriament per jovent castellbisbalenc, i l’octubre de 2022, va estrenar el drama “Tigres”, una adaptació de la novel·la “Els nostres tigres beuen llet”, d’Albert Espinosa. La darrera representació de la companyia, estrenada l’abril de 2024, va ser “Barcelona”, un drama de Pere Riera que també va adaptar i dirigir Bonilla.
Molta Comèdia ha arribat per quedar-se, per renovar el teatre castellbisbalenc i per fer-li la competència sana a l’Elenc Teatral de Castellbisbal, que al seu 50è aniversari segueix sent un dels màxims referents del poble. La cultura i el teatre castellbisbalencs gaudeixen d’una bona salut, i això és sempre una gran notícia. Molts més dissabtes al vespre l’auditori d’Els Costals s’omplirà. Cares conegudes es seguiran retrobant i castellbisbalencs i castellbisbalenques de totes les edats se saludaran efusivament, encara drets, mentre busquen els seus seients. Les butaques vermelles de la pista del davant de l’escenari s’ompliran any rere any i, cada cop, l’ambient anirà carregat d’emoció i de nervis. I just abans que el teló s’obri i la gent emmudeixi, aquella veu atemporal tornarà a dir: “Benvinguts al teatre!”
