Molts i molts edificis modernistes han desaparegut a Terrassa. Avui patrimoni de la ciutat, una de les seves grans joies, durant el franquisme van ser immobles menystinguts i molts van deixar pas a blocs de pisos. Una de les grans edificiacions va ser la de l’Agrupació Regionalista, a la placeta de Mossèn Jacint Verdaguer. Es va enderrocar el 1960 per els nous Correus, de gust més que dubtós i sense substància que no aporta res al patrimoni local. Avui, i si es recorda el que havia estat, la imatge és trista.
Va protagonitzar el despertar de totes les activitats culturals a Terrassa
L’Agrupació Regionalista va protagonitzar el despertar de totes les activitats culturals a Terrassa, sobretot des de 1901, en què Francesc Pi de la Serra fou elegit president. L’edifici, construït al 1906, es presentava dividit en dos cossos: el principal, que ocupava tota la profunditat del solar, presentava una façana de maó vist, de dos pisos, amb tots els buits amb formes parabòliques. Precisament és en aquest edifici on Muncunill utilitza per primera vegada l’arc parabòlic amb finalitats estructurals. La planta baixa tenia un gran portal flanquejat per dues finestres més petites i un gran finestral al pis superior. Acabava el conjunt una coberta de dos aiguavessos amb un petit pinacle al mig que acollia un escut.
Un cancell i un passadís portaven a una gran sala central
L’interior era de maó vist. Un cancell i un passadís portaven a una gran sala central, coberta per una successió d’arcs parabòlics que ocupaven tota l’alçada de l’edifici. Aquesta tenia a l’extrem oposat un escenari, també amb formes parabòliques i una tribuna.
L’any 1890, amb un acte a l’ Institut Industrial, un grup de catalanistes va fundar l’Agrupació Regionalista de Terrassa. El primer president va ser Josep Arch i va tenir com a membres personatges com Josep Soler i Palet, Joaquim Vancells, Joan Baptista Galí i Coll, Pere Viver, Tomàs Viver, Francesc Vancells, Martí Alegre, Josep Freixa i Argemí, Àngel Sallent, entre altres. El dirigents de l’entitat volien lligar la política i la cultura catalana buscant totes les inquietuds intel·lectuals i artístiques.
