L’efecte del canvi climàtic al Parc de Sant Llorenç és cada vegada més visible, sobretot al cim de la Mola, del Montcau, dels camins d’accés i dels entorns vegetals. L’erosió n’és la causa principal. Per aquesta raó, la DIBA ha actuat recentment, facilitant la conservació dels hàbitats de codines i roquetes d’espècies endèmiques del parc, com ara el cargol “xerocrasa montserratensis”. El cost de les obres ha pujat 46.473 euros. En celebrem l’esforç i desitgem que no s’aturin les mesures per evitar-ne l’erosió.
Ja portem gairebé un any d’intensa sequera i quan plou els xàfecs s’emporten la terra més superficial: el subsòl esdevé sec i no hi ha humitat suficient per garantir el creixement de l’herba i matolls propis de la muntanya. La presència creixent de la gent al Parc provoca, a més, un dany irreparable al fràgil sistema ambiental. Només a la Mola hi ha 170.000 visitants a l’any, des del Coll d’Estenalles, Can Robert o pel camí del Monjos. Si no reduim la presència massiva l’erosió anirà a més per mesures que s’implementin. No és una decisió fàcil però algú l’ha de posar damunt la taula, toca plantejar-nos-ho. També cal demanar que es destini el màxim de recursos per reduir l’impacte del canvi climàtic al nostre Parc. Defensem actívament aquest tresor que tenim a tocar.
