L‘escorxador de Terrassa, es trobava ubicat on actualment hi ha l’estació d’autobusos, forma part d’una de les fitxes que podem trobar dins del nou mapa interactiu sobre la memòria històrica de Terrassa, el qual permet descobrir anècdotes i històries que han marcat la nostra ciutat des de la Segona República a la Guerra Civil.

L’any 1853, l’Ajuntament es va veure obligat a construir un edifici adequat per a la matança de bens i porcs. L’escorxador es va inaugurar prop del camí de Montserrat, en l’actual carrer del Pare Llaurador cantonada amb el carrer de Galileu. Segons relata l’historiador Joaquim Verdaguer, fins aleshores, a la vila de Terrassa hi havia un petit escorxador, ubicat on ara hi ha el Gran Casino, que només servia per sacrificar els bens i cabrits per vendre’ls a les carnisseries de la plaça Vella. La matança del porc també es feia al carrer, fins que el 1873 es va prohibir.

L’edifici del nou Escorxador, inaugurat el 1877 venia a suplir el del carrer Galileu (que havia quedat petit) i es trobava en uns terrenys del Baró de Corbera i de Fidel Poal, situats a la carretera de Montcada, en aquells temps, fora del nucli urbà i tocant a la riera del Palau. Comptava amb 950m2 i amb naus diferenciades segons les peces de bestiar (oví, porcí, boví o cavall); els documents conservats indiquen que el que més es matava aleshores eren xais. Durant la Guerra Civil, l’escorxador va ser municipalitzat i hi treballaven prop de 34 matancers amb un sou de 80 pessetes. Hi havia un cobert per els carros i l’habitació del conserge.

No va ser fins l’any 1957 que es va plantejar construir un nou escorxador, davant del deteriorament que presentava l’edifici. El projecte però mai va arrencar. Amb el temps es va decidir que la millor opció era sumar esforços entre diferents ciutats de la comarca i tenir un únic escorxador, que es va acabar construint en uns terrenys de Sabadell.

Vista aèria de l’escorxador, cap a 1925. Autor desconegut. Font AMAT

Nou comentari