La comissaria general de la Policia Governativa, que estava ubicat al carrer de l’Església de Terrassa, forma part d’una de les fitxes que podem trobar dins del nou mapa interactiu sobre la memòria històrica de Terrassa, el qual permet descobrir anècdotes i històries que han marcat la nostra ciutat des de la Segona República a la Guerra Civil. Aquest edifici, que actualment encara es conserva però que presenta un aspecte abandonat i força deteriorat, va ser un dels epicentres de la repressió durant tota la dictadura franquista. Malauradament, la fitxa no adjunta cap imatge de com era la comissaria en aquella època.
Aquesta policia se’n deia governativa per diferenciar-la de la judicial, i enlloc d’estar sota la direcció dels jutges, rebia i executava ordres directes des de les autoritats polítiques. A l’hora de la veritat, el que feia era “vetllar per l’odre públic” i, sobretot, per investigar aquelles persones que eren considerades “sospitoses” pel règim. Aquests es diferenciaven dels grisos, com es coneixia de manera popular la Policia Armada y de Tráfico, els quals es trobaven en una altra comissaria.
Segons relata la fitxa proporcionada per l’Arxiu de Terrassa, aquesta comissaria era especialment temuda pels militants antifranquistes ja que hi havia constància que un nombre prou considerable hi havien patit tortures. Al seu capdavant, s’hi trobava la Brigada Político Social, i en particular, Antonio Juan Creix, un individu conegut pels seus mètodes sàdics a l’hora d’interrogar els presos. Bartolomé Baños i Antonio Casas Cazorla, entre d’altres, són alguns dels testimonis que s’han conservat.
En aquesta línia, un altre dels personatges més coneguts associats a la comissaria de l’Església era el comissari Àngel García, que va començar a dirigir-la l’any 1973. Cal dir que en aquest cas, l’home va acabar rebent una querella criminal i va rebre molta pressió arran de les tortures que va inflingir a joves detinguts de les JCC. Un accident de cotxe, tres anys després, que el va deixar molt malparat a les extriminats inferiors i a un braç va fer que passés a estar a la “reserva”. La història també té present Anibal Martínez, inspector en cap de la Brigada Politico Social que va ser ferit durant la vaga de Laver Schappe de 1970 quan amics, veïns i simpatitzants de la protesta dels treballadors de la fàbrica van situar-se rere un mur a la riera de Les Arenes i van apedregar els cotxes de la policia. Un dels rocs va tocar Martínez, que va caure desplomat a terra.
Per saber-ne més:
- Pel testimoni de B. Baños veure LACUEVA, J.L. – MÁRQUEZ, M. – PLANS, L.: Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979. Terrassa, Fundació Torre del Palau, 2007, pàgs. 173-176.
- Pel testimoni d’A. Casas veure pàgs. 150-151. I per més detalls sobre la policia local durant el franquisme, veure pàg. 453.
2 
