Després de la Guerra Civil s’establiren els primers immigrats a redós del l’antic camí a Sabadell, però és a partir dels anys 50 que Les Arenes es va poblar amb cases d’autoconstrucció formant un barri marginal sense llum, aigua, ni cap mena de servei. Tot i que el barri està al costat de la riera, la seva situació aturonada la va preservar dels estralls de la rierada del 1962. La lluita veïnal dels anys 60 i 70 va aconseguir l’arribada dels serveis mínims per subsistir.
Tres barris i una associació de veïns
Al sector esquerra de la riera de les Arenes, entre la carretera de Castellar i la línia del tren, hi ha tres barris units en una sola associació de veïns. La totalitat del barri està assentat en la carena per on passa l’antic i mític camí del Monjos, per tant una vessant dóna a la conca del riu Llobregat i l’altra a la del riu Besós.
Dos barris
Es podia distingir entre dos barris: barri de baix, al costat de la riera, i el de dalt, entorn els carrers de Sierra Nevada, La Panadella i Mon Perdut. Cap l’any 1957 es donà un primer brot associatiu veïnal, que aconseguí portar l’enllumenat a les cases i la construcció del clavegueram. No va ser fins l’any 1963, que es va celebrar la primera assemblea de l’Associació de Veïns. L’empenta dels fundadors i, en especial del pare escolapi Alexandre Garcia-Duran, va donar personalitat pròpia al barri, solucionant un a un els problemes que patia. El barri més antic és el de Les Arenes que deu el seu nom a la riera que està a tocar. Avui és un espai perfectament lligat a la resta de la xarxa urbana de Terrassa.
