El Barco de la Juana, nom que rebia popularment el conjunt de 30 barraques ubicada al barri de la Cogullada, tocant al Parc de la Cogullada, a l’actual carrer Francesc Layret, forma part d’una de les fitxes que podem trobar dins del nou mapa interactiu sobre la memòria històrica de Terrassa, el qual permet descobrir anècdotes i històries que han marcat la nostra ciutat des de la Segona República a la Guerra Civil.

Durant la postguerra, la manca d’habitatge a la nostra ciutat, com en tants d’altres municipis, era un dels principals problemes amb els que es trobaven les persones nouvingudes d’altres territoris. Aquesta dificultat, se li afegia també la manca d’escrúpols d’altres persones que se n’aprofitaven per treure’n rèdit. En aquestes circumstàncies neix el Barco de la Juana, una trentena de barraques -perquè no es podien considerar habitatges- que no reunien ni les mínimes condicions d’higiene i seguretat per a les persones que hi vivien, un gran nombre de rellogats, i tots vinguts de fora.

Segons un informe municipal de l’any 1958, extret d’un document que l’alcaldia va fer per a la secretaria del Govern Civil, i que es troba conservat a l’Arxiu Històric de Terrassa, en el fons municipal, s’informa que allò era “una sèrie de barraques superposades, o sigui, a la manera dels camarots d’un vaixell, d’on sorgeix la denominació d’El Barco de la Juana, constant cadacuna d’elles, d’una, dues o tres habitacions unides entre si per estrets passadissos i perillosíssimes escales, totes mancades d’elements i dels serveis més indispensables, o sigui, ventilació, llum, WC, terra de totxanes, etc”. L’informe també revela que tampoc comptaven amb un dels serveis més bàsics, l’aigua potable, i que en aquest nucli de barraques hi vivien un total de 300 persones.

 Interior d’un infrahabitatge dels anys 50. Juanita Biarnés. AMAT

El funcionament per adquirir una barraca d’aquestes era molt senzill i cruel. Amb l’ajuda d’algun còmplice, Doña Juana esperava a les famílies immigrades que arribaven a Terrassa a l’estació de tren. Allà, els ensarronava amb promeses de trobar-los un lloc on viure i poder començar una nova vida. Cal destacar, que l’Ajuntament havia fet sempre la vista grossa a tot el que passava, pràcticament sent-ne còmoplice, fins que finalment, va decidir actuar i va prohibir la construcció de noves barraques, a més de prometre a les persones que es trobaven allà una casa en condicions.

Bibliografia utilitzada per l’elaboració de la fitxa recollida al mapa interactiu:

Nou comentari