La Festa Major de Terrassa va patir una crisi la dècada dels 50 del segle XX. Segons recull el llibre Els Protocols de Festa Major, durant els anys cinquanta (els anys del creixement desestructurat de la ciutat) les noves diversions i modes juvenils, la creixent facilitat de desplaçament i l’aparició de noves pautes per al temps d’oci – platja, ús creixent de l’automòbil, televisió, etc. – anaven minvant la participació popular en la festa.
A més de la mateixa transformació de la societat, era evident que la Festa Major havia perdut gran part de la seva significació ciutadana, a causa de factors com el feixuc pes de la càrrega institucional, la pèrdua d’identitat de la seva estructura -a excepció dels actes tradicionals recuperats – i la inhibició de les entitats locals. L’Ajuntament intentava superar aquesta davallada de la Festa amb la difusió d’eslògans gairebé patètics, com “No me dejes, soy tan bonita”.
El 1967 es produïa una nova temptativa per popularitzar la Festa Major
Tots aquests elements es reforçaren de forma molt significativa el 1959, quan s’incorporà el secular Ball de Plaça com un acte central de Festa Major. Aquest acte, de llarga tradició a la ciutat, no se celebrava antigament per les dates de la Festa Major, sinó en ocasió de la Candelera (el mes de febrer), festa que tenia un gran relleu a la Terrassa del segle XIX.
El 1967 es produïa una nova temptativa per popularitzar la Festa Major i augmentar-hi la participació. L’Ajuntament va promoure la realització d’una gran cavalcada dedicada a Walt Disney, que va esdevenir una activitat habitual els següents anys. L’espectacularitat d’aquest acte, celebrat el diumenge a la tarda, convocava un extraordinari nombre d’espectadors. El 1975, hi participaren una seixantena de comparses, amb carrosses a càrrec d’entitats culturals, gremis professionals o veïns, i la participació de majorettes, pallassos, bandes, grups tradicionals i cases comercials.
