La primera edificació moderna del que avui es coneix com a Pla del Bonaire va ser la capella de Sant Jaume. Avui, és força desconeguda i el seu origen és ben trist. Però és un patrimoni més de la ciutat que paga la pena descobrir. Com explicava l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog, va ser Salvador Carbonell qui va donar el terreny per edificar-hi un edifici de caire religiós en memòria del seu fill, Josep, assassinat durant la Guerra Civil. La primera pedra es va posar el 25 de juny de l’any 1943 i la seva benedicció va anar a càrrec de mossèn Daniel Salvador, representant del bisbe de Barcelona, el 28 de maig del 1944.
Obres d’ampliació
El 17 d’abril del 1956 s’inauguraven les obres d’eixamplament i la col·locació d’una campana, que va ser beneïda per mossèn Jaume Crespí, llavors el rector de la Parròquia de Sant Pere. Van ser padrins de la campana els germans Pere i Elvira Divorra i Reig. Aquell mateix any el bisbe de Barcelona creava una nova parròquia; La Santa Creu. A falta d’església parroquial, la capella de Sant Jaume fou escollida per aquesta funció, tot i que un any després la parròquia s’ubicaria en una nau industrial del carrer Bartomeu Amat.
Una construcció rectangular de sis metres d’amplada
La de Sant Jaume és un capella de construcció rectangular de 6 metres d’amplada per 14 de llargada amb una nau. L’altar principal està presidit per una talla de Sant Jaume. A les parets laterals hi ha dues absidioles; una dedicada ala mare de Déu del Carme i el Sant Crist i, altra, a Santa Cecília i Sant Antoni. L’entrada de l’esglesiola està protegida per un petit porxo. Actualment s’hi celebren les misses de diumenge i, també, en ocasions moltes parelles hi celebren el seu casament.
